PROMISCUÏTAT
Marçal Sintes
Igual que no em sembla aconsellable l ’excessiva intimitat entre empresaris i polítics, també trobo poc higiènic que alguns notables representants de la dita societat civil apareixin públicament com a amics d’aquest o d ’aquell partit. Aquest pretén ser un criteri generalista, és a dir, amb ambició de valdre per a totes les formacions polítiques.
Ho dic perquè en aquest país hi ha el vici de ser molt exigents i escrupolosos del centre cap a la dreta i molt poc del centre cap a l ’esquerra. Anem als exemples. No em va semblar bé que Montserrat Minobis, degana del Col ·legi de Periodistes, s ’integrés en el patronat de la fundació d ’ICV Nous Horitzons. Tampoc que Fèlix Millet, president de l ’Orfeó Català,es convertís en membre del consell assessor de l ’Institut Catalunya Futur, del PP. Ni que Jordi Porta, d ’Òmnium Cultural, presentés la proposta de nou Estatut del senyor Saura. Ni, esclar, que Joan Laporta compartís protagonisme amb Artur Mas en la trobada mundial de penyes barcelonistes a Granollers.
Cal recordar-los a tots ells, entre els quals, no cal dir-ho, hi ha persones admirables, que no s ’hi val a al ·legar que es tracta d ’opcions de naturalesa personal i que ni a les entitats que representen ni a la seva funció no els fa cap favor aquesta mena de promiscuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada