diumenge, 18 de setembre de 2011

PSC: COMPTE! QUE VE EL LLOP... VULL DIR L'ANGEL ROS

Amics i amigues del PSC,

Aviat tindreu un congrès  que renovarà els vostres órgans de govern.

M'agradaria que us enfortíssiu com a partit marcadament d'esquerres i catalaniste.

Temo que no sigui així, veient el candidat que es perfila com a probablement guanyador: el Sr. Angel Ros.

Que un partit de dretes tingui entre els seus membres persones properes o pertanyents als Legionarios de Cristo o a l'Opus Dei, tot i reprobable, no em sopte.

Però que un partit que s'anomena socialiste i d'esquerres no pot estar liderat per un personatge proper a l'Opus Dei. Em repugna.

Així que companys i companyes del PSC, no caigueu en el parany: no escolliu a Angel Ros com a secretari general.

Hauríem d'omplir la bùstia del correu electrònic del PSC (contacta) demanant: NO VOTEU A ANGEL ROS

dissabte, 21 de maig de 2011

DEMOCRÀCIA REAL JA!

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:
  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
  • El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
  • La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica  encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
  • L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
  • La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
  • Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
  • Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
  • Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

dilluns, 1 de novembre de 2010

PER UN ESTAT LAIC!!


En resposta a la propera visita del màxim responsable de l’Església catòlica al nostre país, un grup d’entitats hem acordat convocar la ciutadania a concentrar-se el proper dijous 4 de novembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, en defensa de la laïcitat.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

CARMEN DE MAIRENA NÚMERO DOS PER BARCELONA

Carmen de Mairena mou fitxa per la CORI a Barcelona
 
Es configura la llista electoral de la CORI a les eleccions d'enguany al Parlament
CORI - Oficina de Comunicació
Barcelona (Barcelonès)
21 de octubre del 2010



La popular artista Carmen de Mairena, amb una dil·latada carrera al món de l'espectacle teatral i, també, en
cinema de moral discutible, ha signat aquest matí el compromís de candidatura amb la Coordinadora Reusenca Independent, de cara als comicis del proper 28 de novembre de 2010.

Així doncs, Carmen de Mairena formarà part de la llista electoral de la CORI per a la circumscripció de Barcelona, juntament amb vuitanta-quatre persones més, totes pertanyents al moviment juantxi.

La cupletera anirà en la posició número 2 de la candidatura, després del president de la CORI, Ariel Santamaria, i per davant d'un dels indiscutibles líders del nostre partit, i del juantxisme en general: Pirata el del Gorro.
A Barcelona hi falta gent! La CORI pel poble!
Edita: CORI - http://www.cori.cat

dimecres, 20 d’octubre de 2010

JO NO T'ESPERO



El 7 de novembre Catalunya i Barcelona, en concret, tindrà la poca fortuna de rebre a un dels caps d'estat més reaccionari i més vulnerador dels Drets Humans del nostre mon. Els catalanas i els barcelonins ens hem d'indignar i alçar la nostre veu contra aquesta visita repugnant

Senyor Ratzinger no sou benvingut al nostre país: JO NO T'ESPERO

dissabte, 5 de juny de 2010

UN BARRI DIGNE: QUÈ VOL DIR?

VOLEM UN BARRI DIGNE!

Ahir divendres a la matinida, mentre intentava dormir, sentia uns crits que venien del carrer: "Sois unos pijos! Hijo de puta!"

Dins de la normalitat o dels sorrolls habituals de la nit, per els que vivim a Ciutat Vella, no em vaig fer cas i finalment em vaig adormir tot escoltant nadales -no toca, però m'agraden ja que em fan viatjar a la infància tot esparant agafar el son amb il.lusió impacient per les sorpreses de l'endemà.

I ja hi som, dissabte al matí! Pendre el tallat en un petit Bar del carrer Avinyó i a comprar al "super". Ja fa temps que vaig deixar d'anar a "plaça". Fer cua no m'agrada, i no sóc rus tot i que roig, i la concentració de "guiris" a la Boqueria m'ofega.

Doncs bè, al sortir al carrer he descubert els motius de la cridoria de la nit. Resulta que a la façana de l'edifici on visc van decidir penjar-hi tres cartells reclamant un barri digne.

No se quí cridava, si un noctànvol "fiestero" de cap de setmana un pel alegre o un dels captaires que acostuma a passar el dia i la nit a la plaça de George Orwell, coneguda com la plaça del "Tripi".



Aquesta incògnita m'ha fet pensar i reflexionar. Què demanen i exigeixen les persones que en els seus balcons pengen aquestes pancartes amb la crida "Volem un barri digne".

Què significa digne???

Si passegem per Ciutat Vella ens trobarem uns carrers plens de turistes, uns apassionats per la història i la cultura i uns altres per l'alcohol barat i les paelles pre-cuinades; botigues de souvenirs i de roba "fashion", petits comerços de queviures regentats per pakistanessos o assiàtics i comerços de tota la vida que ressisteixen a la bogeria "cool"; pixums en aquells carrerons més amagats, tot i que la moda pixanera ja va arribant a carrers com el de la Boqueria; nois marroquins esperant el moment d'abordar a un "guiri" despistat i nois de color passats de volta que t'ofereixen "costo" i "xocolata" i, com no, la plaça Sant Jaume que va alternant entre concentracions i manifestacions uns dies i altres com a parquing de cotxes oficials.

Realment, un pot entendre veient tot això que els veïns i veïnes de Ciutat Vella exigeixin un barri digne. Però aquest paisatge és una novetat??? Quan ha estat "digne" Ciutat Vella??? Una ciutat ha de ser conscient de les seves problemàtiques i intentar aplicar aquelles mesures encaminades a la millora de la situació.

L'Ajuntament de Barcelona ho està fent???

M'agrada quan es defineix Barcelona com una ciutat oberta al món com a referent cosmopolita internacional. Però l'Ajuntament ha venut fins a la saturació la marca "Barcelona". Personalment, cada cop m'agrada menys passejar per Barcelona ja que em sento forester i les aglomeracions de turistes destorben la meva vida quotidiana. El model turístic de la ciutat ha arribat a un punt de descontrol i intentar ara modificar-ho per aconseguir un turisme de qualitat serà difícil i costos.

Les intervencions urbanístiques a Ciutat Vella moltes vegades no han estat encertades i han anat encaminades a impossar un model de ciutadania "digne" que ha generat conflicte de convivència forçant desallotjamenst i incentivant l'especul.lació. El Born n'és un exemple. Es va voler crear un "Soho", i en part s'aconseguit, però a costa d'expulsar als nous vinguts considerats "escòria" cap a Santa Caterina i del tancament de comerços tradicionals. El retard de les obres del Mercat de Santa Caterina i de la Biblioteca Nacional a l'antic Mercat del Born accentuen la situació i el malestar dels veïns. Ja fa temps que es vol traslladar el model de barri del "Born" a la Barceloneta i en aquest barri "mariner" han anat augmentat el número d'apartaments de lloguer per a turistes i de mica en mica es va expulsant als indígenes de l'Illa de Mains -nom amb el que tambè es coneix el popular barri. Precissament, una de les pors que tenen els veïns amb el pla de reforma del barri -el pla dels ascensors, és el fet que hagin de marxar del barri.

La millora de places i espais urbans s'han realitzat amb la intenció d'obrir i fer més respirable els barris, però el diseny "dur" de ciment no ajuda a crear espais públics "amigables" i cómodes per a incentivar la vida i convivència veïnal.

El model de seguretat que aplica el consistori barceloní tampoc ha fet millorar la situació. La major presència policial no ha acabat amb la deliqüència, tant autóctona com forània i la sensació de inseguretat ha augmentat, i més policia en certs punts no fa si no traslladar el problema a altres carrers. No nomès pels furts i la venda de droga, si no tambè per les baralles cada cop més habituals. I això pot voler dir que les mesures socials d'integració i d'actuació per erradicar la pobresa tampoc estant funcionant. L'obertura de narcosales és necessària però cal tambè un programa d'acompanyament de les situacions personals que fins ara s'ha demostrat insuficient. Està molt bè construir un hotel de luxe a la plaça del Raval, però més necessari era edificar vivenda de protecció social i equipaments de barri. L'ajuntament te un pressupost massa alt per a maquillar la ciutat de cara al turisme i dedica un % molt escàs a benestar social. i al final això es paga amb l'augment del conflicte i malestar social.

I qui acaba penjant les pancartes??

Evidentment que els veïns i veïnes estan queixojos per el deteriorament del barri, però d'alguna manera havien acceptat que el fet de viure a Ciutat Vella comportava inconvenients. La queixa s'ha fet més visible amb la nova "classe" d'habitants del barri. Els "pijos" als que es referia la veu cridanera d'aquesta matinada. Gent que venim de barris més benestants, com l'Eixample, que decidim viure a Ciutat Vella per a combinar millor la nostre pretesa imatge de "bobos": bohemis burgesos". Ens queixem de tot i moltes vegades arribant a un punt d'intol.lerància classista. I identifiquem "digne" amb "maco", "cool" o "fashion" i ens molesten les botigues decrèpites, les iaies amb bata pel carrer i els captaires.

Un barri digne no només ha de significar maquillar els carrers sino garantir una vida digne dels veïns i veïnes, no només la dels nous vinguts "pijos" sino també la del yonki que trobem a la plaça del Rei, la de l'àvia que viu en un cinqué d'un edifici sense ascensor, la del jove que paga un lloguer de 700€ per un pis de 30m, la del turista que trepitja amb il.lusió per primer cop la ciutat, la del noi marroquí que ha arribat amb pastera i que no li donem cap oportunitat... en definitiva, un barri per a tots i totes!

dimarts, 1 de juny de 2010

L'ESTAT D'ISRAEL: ASSESSÍ


GARA > Idatzia > Eguneko gaiak

Análisis

Una vez más Israel se permite hacer gala de su impunidad

Puede que esta vez Israel haya mordido un bocado más grande del que pueda tragar al atacar un barco turco, un Estado cuyo liderazgo como referente entre la población musulmana crece en los últimos tiempos.

p002_f01_234x140.jpg

01/06/2010

Martxelo DÍAZ

El autor destaca que el Estado de Israel ha jugado la baza de la impunidad, que le ha permitido en las últimas décadas conculcar los derechos humanos sin recibir la mínima sanción por ello.

Una vez más Israel ha demostrado que respetar la legalidad internacional es algo que no van con ellos. Más allá de si el ataque contra la flotilla se ha producido en aguas internacionales, violando una vez más las normas, o en las aguas gazatíes que el Estado sionista ocupa y bloquea ilegalmente, lo cierto es que el Ejército israelí ha atacado mediante la fuerza una caravana pacífica que se dirigía a Gaza para denunciar el criminal bloqueo al que el Estado sionista somete a la población de ese territorio palestino.

Israel ahora trata de justificar el ataque pirata que ha de llevado a cabo. Escuchamos versiones como que tenía que comprobar que esa flota no llevaba armas a Hamas, que sus pobrecitos soldados fueron atacados cuando abordaron ilegalmente el barco o que es falso que la situación que vive la población de Gaza sea de emergencia humanitaria y que esa denuncia únicamente responde a propaganda antisionista e islamista.

Los del barco eran islamistas y amigos de Hamas, dice Israel. Amigos del «terrorismo». ¿Tanto como los portavoces de UPN que votaron ayer a favor de la moción que aprobó el Parlamento navarro en apoyo a quienes se dirigían a Gaza? Todos son «terroristas» menos yo, dice Israel, a pesar que mantiene el bloqueo a Gaza, construye colonias ilegales y levanta un Muro del Apartheid.

Decir que unos pobrecitos soldados de élite iban a ser linchados por unos malvados activistas pacifistas, a quienes habían abordado su barco, con palos que por eso mataron a 19 personas deja en evidencia el verdadero carácter de Israel y de la ideología sionista que lo sustenta.

Una vez más lo cierto es que Israel ha actuado contra la legislación internacional sabiendo que está amparada por la impunidad que le otorgan los estados occidentales, liderados por su incondicional aliado, EEUU.

La esperanza es que en esta ocasión, por una vez, Israel reciba el castigo que le corresponde por atentar contra la legislación internacional. Puede que esta vez Israel haya mordido un bocado más grande del que pueda tragar al atacar un barco turco, un Estado cuyo liderazgo como referente entre la población musulmana está creciendo en los últimos tiempos -como demuestra el reciente acuerdo nuclear con Irán- y cuyos habitantes veían con malos ojos la hasta ahora cordial relación que mantenía con el Estado sionista.

Del mismo modo, en los países occidentales, la población civil tiene la responsabilidad de presionar a sus dirigentes, los mismos que acaban de aceptar a Israel como miembro de la OCDE, para que castiguen al Estado sionista. Israel no puede ser considerado como un Estado democrático mientras conculque los derechos humanos del pueblo palestino y realice ataques indiscriminados como el que acaba de realizar. La única respuesta posible es que los estados sancionen a Israel. A los ciudadanos nos queda la movilización para reclamar estas medidas y reforzar el boicot.

Hasta el momento, la reacción de varias diplomacias europeas se ha limitado a llamar a los respectivos embajadores a consultas y a condenar lo sucedido. El presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, al igual que otros colegas europeos ha calificado lo sucedido en el Mediterráneo como «desproporcionado».

¿Si Israel hubiera matado sólo a tres solidarios hubiera sido un ataque proporcionado? ¿Cinco muertos eran admisibles?

El mero hecho de abordar en aguas internacionales un barco indefenso es un crimen en sí mismo. Como lo es bombardear con fósforo blanco a la población civil, como Israel hizo el año pasado.


www.gara.net

diumenge, 30 de maig de 2010

El dia que la política no va servir de res

El dia que la política no va servir de res

ANTÓN LOSADA




De tan caòtic que era, el Parlament espanyol semblava l’episodi final de Perdidos. El món es canviava per un vot. Segons sembla, si el Govern era derrotat, significaria que el seu decret era una mala solució per conjurar el dèficit; o només que algun diputat s’havia equivocat de botó. Si el Govern guanyava, significaria que el decret era correcte; o només que ses senyories havien col·locat bé els dits. El més desconcertant és que això tant era, perquè encara que es votava el famós decret, no es discutia sobre ell. Tampoc sobre si retallar el salari als funcionaris, congelar les pensions o fer-se el garrepa amb la dependència són les contencions de despesa que necessiten els nostres comptes. Ja fa temps que en aquest país no es debat de manera seriosa sobre com funciona l’economia o la vida real, només es discuteix amb furor sobre com assetjar Zapatero.

El Govern es va presentar per executar aquesta simfonia macroeconòmica heroica que ha substituït aquella pastoral microeconòmica que interpretava fins fa ben poc. Hem passat de sortir tots junts de la recessió sense deixar ningú enrere a haver de fer sacrificis dolorosos, inevitables i inajornables sense saber per què. Abans teníem un Govern que defugia la crisi, però sabia on volia arribar. Ara tenim un Govern que encara la crisi però, o no sap on va o, si ho sap, ho explica malament.

L’oposició conservadora va gravar una altra marca al seu revòlver de disparar als presidents. Simplement no, va sentenciar Rajoy, el líder que domarà el dèficit, l’atur i els impostos, però que ara mateix no té cap espai per exercir la seva autoritat i contenir els rampells poètics d’un ben vestit baró valencià. Els de CiU van tenir el seu minut d’homes d’Estat aprofitant que els va malament que ara hi hagi eleccions. Els del PNB van passar perquè els va bé que n’hi hagi. Els petits partits a l’esquerra ens van explicar què farien si el món no fos tan cruel com és. Un altre dia per comprovar que, com va dir Paul Valery, la política acostuma a ser l’art d’evitar que la gent s’ocupi del que realment li importa mentre d’altres decideixen el que de veritat els afecta.

El Periodico

30/5/2010 Edición Impresa SET X SET

dilluns, 22 de setembre de 2008

TODOS A LA CARCEL!


TODOS A LA CARCEL!!!!
TANT ELS QUE IL.LEGALITZEN PARTITS COM ELS QUE POSEN BOMBES!!!!
PER LA PAU!!!
DIÀLEG!!!!










Article complet