Decadència
Crec sincerament que estem en plena decadència. Com a conjunt global, els éssers humans no hem sabut crear un món a l’alçada de les circumstàncies. Som els únics responsables de la realitat amb la qual ens estem trobant.
Tinc la sensació que la humanitat s’ha radicalitzat molt en les formes. O estàs amb mi, o contra mi, la creuada del bé contra el mal, etc., i crec que totes les civilitzacions tenim coses dolentes i que tots (exclusivament tots) hauríem de fer una anàlisi profunda de com és la realitat o realitats que volem viure de caraals propers anys.
Tal i com es van desenvolupant els esdeveniments, avalen la teoria d’un sociòleg o escriptor que fa uns mesos va escriure que als éssers humans encara ens queda un 30% per evolucionar. Tot seguit unes preguntes demagògiques, però no per aquest motiu menys certes, i us puc assegurar que plenes del desig per a la construcció d’un món millor i per això utòpiques:
Per què no hem sigut capaços de crear un món en el qual un no tingui la sensació que l’assoliment d’un cert benestar econòmic és automàticament en detriment del benestar d’un altre?
Tan poca importància donem a la nostra existència que continuem donant més valor als beneficis econòmics que a les persones?
Quan aprendrem a donar veritable importància als petits plaers de cada dia i deixarem d’emprar d’una vegada massa temps a, de ben segur, massa banalitats?
Demano a la vida que mai m’acostumi a sentir la paraula guerra sense que alguna cosa es trenqui dins meu. Estic convençut que el conflicte que se “soluciona” amb violència és un fracàs de la humanitat. Fa basarda el comprovar el fet que en molts àmbits de la nostra societat els éssers humans, en el fons, mai deixarem de ser un número, un instrument, una xifra, una estadística.
Ara més que mai, hem de reivindicar l’exteriorització dels sentiments i l’incommensurable benestar i felicitat que dóna el mantenir en la nostra vida una bona salut a l’hora de donar i rebre afectes. L’altre dia vaig sentir a un escriptor afirmar que ara estem immersos, sens dubte, en el “caos” com a civilització.
Pere Vendrell i Lajusticia
Can Rossell de Subirats
Article complet
Article complet
