LA REVOLUCIÓ DE LA BARCELONETA
Carles Llorens i Ruiz
“No hay mejor defensa que un buen ataque”
Ja fa massa temps que a la Barceloneta els veïns i veïnes, ciutadans i ciutadanes tots i totes de ple dret; estem malhumorats, cabrejades, fastiguejades, empipats, fins els pebrots passant pels ovaris i enrabiats contingúdament sense perdre el “salero” i la gràcia de barri mariner.
Fa molt de temps que dura la broma: baralles intestines associatives per capitanejar un partidisme estèril, ja que no beneficia a ningú, amb música de gralles per a fer ballar gegants, gegantes i cap-grossos dirigits per un govern de la vila amb tendències pijo progressistes de debò.
És a dir, que estem fins el cap de munt de negociacions, d’estires i arronses entre associacions i ajuntament o entre associacions i entitats que no ens porten enlloc. Bé, sí. Ens duen a patir mal de cap crònic, que si hi sumem la proliferació d’estacions de telefonia mòbil (les conegudes antenes) en el barri, es converteix en batucada continua dins el cervell, com si tinguéssim un duet entre els Dimonis de la Barceloneta i les romanes cantaires.
Cal que tots i totes formem un front comú per exigir una remodelació de la Barceloneta en benefici dels veïns i veïnes. Tota aquesta polseguera de discòrdia esquizoide provocada per personalismes associatius i interessos de partit (trasllat de les punyalades traperes entre govern i oposició – entre CiU i PSC, amb la desídia d’ERC i d’ICV-EUiA i les sardinades del PP) només fa que donar ales, com les compreses, als especuladors immobiliaris.
Quins preus s’estan pagant actualment per els quarts de casa? Tant les immobiliàries externes al barri com propis cabdills capitalistes de l'Illa de Maians s’estan forrant a costa de lloguers abossius: mes de 700€ per poc menys de 25 metres quadrats. Ja em sembla bé que vinguin nous veïns, de fet, jo en soc un, només porto visquent al barri vuit anys. Uns s’en van i uns venim, però amb aquest preus uns són expulsats i uns altres conquereixen el barri convertint-lo en un Born de joguina i plastilina.
Quantes plantes baixes s’han reformat i transformat en hotels clandestins per a “guiris” a més de 100€ la nit? Jo visc al carrer Safareigs i en tinc comptabilitzades quatre més tot un edifici de 5 plantes. M’agrada ser cosmopolita, però no a costa de fer fora als autòctons o indígenes i robar les plantes baixes als nostres avis i àvies del barri. Per això es fan els 200 pisos protegits a l’Estació de França? Per fer migrar als “iaios” per a que el capital privat instal·li un Marina d’Or Ciudad de Vacaciones a la Barceloneta? Per això volem ascensors, per a que l’alemany o francès de torn pugui pujar les maletes?
Quin mercat més maco i postmodern ens han fet, oi? És ben cert que al mercat li urgia una reforma. L’estructura estava en un estat deplorable i l’organització de les parades s’havia quedat antiquada i poc funcional. Haig de confessar que el resultat em satisfà, i això que no sóc un entès en arquitectura, però m’hi sento agust quan hi vaig a comprar. Ara, què, calia obrir dos restaurants pijerils? No ho se, segurament mai acabi d’entendre la relació entre necessitats i ofertes i ben segur que la gent de la Barceloneta ho demanàvem, tot i tenir prou assortiment de tasques, tavernes i restaurants fins el punt d’arribar a la saturació. I la cultura? Sí, la cuina és cultura i en Ferran Adrià un artista, però no cal ser monotemàtics. Feia més falta un espai com la casa okupada ja enderrocada de Maquinista-Joan de Corcó que no dos menús a més de 30€. Ja veurem que hi construeixen, o una ampliació de l’Hotel o pisos de protecció oficial. Si segueixen la proporció entre oferta pública i privada de vivenda de la promoció d'habitatges de l’Estació de França, al final seran tres quarts de casa amb ascensor i 200 habitacions “rent per day”.
Ah! I per més “conya marinera” ens ve la nova regidora del districte de Ciutat Vella a demanar participació. Bona voluntat no li falta i és d’agrair que intenti endegar tot un procés d’escolta activa per a intentar aprofitar sinèrgies entre ciutadans i ciutadanes i govern municipal. Si que li hauríem de demanar més estudi i aprofundiment en les problemàtiques del districte. No pot ser que no sigui capaç de respondre a una pregunta d’un ciutadà perquè no coneix l’enderroc de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, en els darrers dies de vida okupada. També li hauríem d’exigir un tarannà menys superb i que s’acostumi al tipus de diàleg de mercat de Calaf de la ciutadania. I finalment, que tot aquest procés no es converteixi en paper mullat, és a dir, que es tingui en compte el que els veïns i veïnes proposin i no seguir l’exemple de la plaça de la Repla.
Però no només el govern de la ciutat ha de complir. Nosaltres també. I com? Canviant d’interlocutors. La cridòria, l’insult i les males cares no ens solucionen res. I menys entregant premis de Festa de Barri a tecnócrates socialistes. Cal un canvi generacional i ideològic, cal unitat d’actuació per a ser més forts i fortes. Necessitem una revolució que ens porti cap a la República Independent de la Barceloneta!
Carles Llorens i Ruiz
“No hay mejor defensa que un buen ataque”
Ja fa massa temps que a la Barceloneta els veïns i veïnes, ciutadans i ciutadanes tots i totes de ple dret; estem malhumorats, cabrejades, fastiguejades, empipats, fins els pebrots passant pels ovaris i enrabiats contingúdament sense perdre el “salero” i la gràcia de barri mariner.
Fa molt de temps que dura la broma: baralles intestines associatives per capitanejar un partidisme estèril, ja que no beneficia a ningú, amb música de gralles per a fer ballar gegants, gegantes i cap-grossos dirigits per un govern de la vila amb tendències pijo progressistes de debò.
És a dir, que estem fins el cap de munt de negociacions, d’estires i arronses entre associacions i ajuntament o entre associacions i entitats que no ens porten enlloc. Bé, sí. Ens duen a patir mal de cap crònic, que si hi sumem la proliferació d’estacions de telefonia mòbil (les conegudes antenes) en el barri, es converteix en batucada continua dins el cervell, com si tinguéssim un duet entre els Dimonis de la Barceloneta i les romanes cantaires.
Cal que tots i totes formem un front comú per exigir una remodelació de la Barceloneta en benefici dels veïns i veïnes. Tota aquesta polseguera de discòrdia esquizoide provocada per personalismes associatius i interessos de partit (trasllat de les punyalades traperes entre govern i oposició – entre CiU i PSC, amb la desídia d’ERC i d’ICV-EUiA i les sardinades del PP) només fa que donar ales, com les compreses, als especuladors immobiliaris.
Quins preus s’estan pagant actualment per els quarts de casa? Tant les immobiliàries externes al barri com propis cabdills capitalistes de l'Illa de Maians s’estan forrant a costa de lloguers abossius: mes de 700€ per poc menys de 25 metres quadrats. Ja em sembla bé que vinguin nous veïns, de fet, jo en soc un, només porto visquent al barri vuit anys. Uns s’en van i uns venim, però amb aquest preus uns són expulsats i uns altres conquereixen el barri convertint-lo en un Born de joguina i plastilina.
Quantes plantes baixes s’han reformat i transformat en hotels clandestins per a “guiris” a més de 100€ la nit? Jo visc al carrer Safareigs i en tinc comptabilitzades quatre més tot un edifici de 5 plantes. M’agrada ser cosmopolita, però no a costa de fer fora als autòctons o indígenes i robar les plantes baixes als nostres avis i àvies del barri. Per això es fan els 200 pisos protegits a l’Estació de França? Per fer migrar als “iaios” per a que el capital privat instal·li un Marina d’Or Ciudad de Vacaciones a la Barceloneta? Per això volem ascensors, per a que l’alemany o francès de torn pugui pujar les maletes?
Quin mercat més maco i postmodern ens han fet, oi? És ben cert que al mercat li urgia una reforma. L’estructura estava en un estat deplorable i l’organització de les parades s’havia quedat antiquada i poc funcional. Haig de confessar que el resultat em satisfà, i això que no sóc un entès en arquitectura, però m’hi sento agust quan hi vaig a comprar. Ara, què, calia obrir dos restaurants pijerils? No ho se, segurament mai acabi d’entendre la relació entre necessitats i ofertes i ben segur que la gent de la Barceloneta ho demanàvem, tot i tenir prou assortiment de tasques, tavernes i restaurants fins el punt d’arribar a la saturació. I la cultura? Sí, la cuina és cultura i en Ferran Adrià un artista, però no cal ser monotemàtics. Feia més falta un espai com la casa okupada ja enderrocada de Maquinista-Joan de Corcó que no dos menús a més de 30€. Ja veurem que hi construeixen, o una ampliació de l’Hotel o pisos de protecció oficial. Si segueixen la proporció entre oferta pública i privada de vivenda de la promoció d'habitatges de l’Estació de França, al final seran tres quarts de casa amb ascensor i 200 habitacions “rent per day”.
Ah! I per més “conya marinera” ens ve la nova regidora del districte de Ciutat Vella a demanar participació. Bona voluntat no li falta i és d’agrair que intenti endegar tot un procés d’escolta activa per a intentar aprofitar sinèrgies entre ciutadans i ciutadanes i govern municipal. Si que li hauríem de demanar més estudi i aprofundiment en les problemàtiques del districte. No pot ser que no sigui capaç de respondre a una pregunta d’un ciutadà perquè no coneix l’enderroc de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, en els darrers dies de vida okupada. També li hauríem d’exigir un tarannà menys superb i que s’acostumi al tipus de diàleg de mercat de Calaf de la ciutadania. I finalment, que tot aquest procés no es converteixi en paper mullat, és a dir, que es tingui en compte el que els veïns i veïnes proposin i no seguir l’exemple de la plaça de la Repla.
Però no només el govern de la ciutat ha de complir. Nosaltres també. I com? Canviant d’interlocutors. La cridòria, l’insult i les males cares no ens solucionen res. I menys entregant premis de Festa de Barri a tecnócrates socialistes. Cal un canvi generacional i ideològic, cal unitat d’actuació per a ser més forts i fortes. Necessitem una revolució que ens porti cap a la República Independent de la Barceloneta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada