PARTITS POLÍTICS VS HOMOSEXUALITAT

PARTITS POLÍTICS VERSUS HOMOSEXUALITAT.

Pere Vendrell i Lajusticia.

És evident de que en els darrers 20 anys, s’ha avançat molt en relació a l’obtenció de drets en favor dels gais i les lesbianes, però les qüestions que potser ens hauríem de plantejar, són:

- Va en aquest tema la societat per davant dels partits i dels nostres representants?
- Anteposen els partits polítics la seva actitut envers el seu electorat potencial?
- Hi ha una certa homofòbia subliminal per part d’un ampli sector de la ciutadania i com a conseqüència, una certa regressió?

A hores d’ara no sorprèn ningú el fet de que dins el nucli del partit popular i d’Unió Democràtica de Catalunya, sí que hi ha postures individuals que combreguen amb bona part de les nostres reivindicacions, peró topen amb els prejudicis profundament arrelats que sobre el nostre col·lectiu, malhauradament, encara envolten el pensament d’alguns militants i d’un nombrós sector dels simpatitzants i votants d’aquests dos partits.
Tampoc hem d’ocultar les reticències que sobre l’homosexualitat s’ha tingut sempre desde molts sectors de l’esquerra, així com no hem d’ignorar l’homofóbia que es pot trobar en alguns militants i simpatitzants tant del PSC com d’Iniciativa per Catalunya-Verds.

Cal puntualitzar peró, que així com el programa electoral del PSC i d’IC-V que vàren presentar en les últimes eleccions generals, recollien qüasi els mateixos continguts en quant a la reivindicació dels drets dels gais i les lesbianes es refereix, val a dir que només IC-V ha dut a terme els seus compromisos assolits amb els seus electors, allà on han tingut la responsabilitat de governar i/o en els llocs on tenen capacitat de decisió i d’influència. Una prova d’això és les simpaties que desperta IC-V en el conjunt de les associacions i entitats del col.lectiu homosexual, lèsbic, bisexual i transsexual, existents en el nostre país.

Crec que el fet positiu i históric que representa l’anar aconseguint de forma progressiva, bona part dels nostres objectius, ha d’anar acompanyat d’una convicció sincera i profunda de l’immensa majoria de la societat, perquè aquests avenços, tinguin un efecte real i no virtual (és a dir, en determinades circumstàncies).

Els polítics són els nostres representants en el Parlament, en el Congrès dels Diputats, com en els diferents ajuntaments, i només portaran a terme el que alguns d’ells creguin en relació a la necessitat d’assolir el dret al matrimoni o a l’adopció de fills dels gais i les lesbianes, si veuen que electoralment els hi pot resultar beneficiós, (és a dir, si el conjunt de la societat té un respecte sincer i una perspectiva positiva envers la nostra realitat).
És només d’aquesta manera quant aconseguirem que hi hagi una major coherència en relació al que plantejen els partits polítics sobre el fet homosexual en el seu programa electoral, amb les propostes que finalment porten a bon port quant tenen responsabilitat de govern.

És imprescindible una total sintonia entre ciutadania i administració, on l’arrel fonamental per aconseguir-ho de cara a generacions futures, radica en incidir en conceptes tan necessaris com respecte i diversitat, valors que sempre tindran plena vigència si s’inverteix en alló que mai és suficient, com és: Educació, educació, i educació.