L'ESTRANYA MUDESA POLÍTICA

L'estranya mudesa política
JOSEP MARIA Espinàs

Les reaccions que s'han produït davant el pla Ibarretxe em fan pensar que la política té molt poca relació amb la vida quotidiana. El lehendakari ha proposat un referèndum perquè els bascos diguin què pensen sobre la futura relació d'Euskadi amb Espanya. Aquesta proposta ha provocat a l'Estat espanyol una reacció fulminant: els bascos no tenen dret a opinar sobre si els agradaria seguir com ara o si prefereixen un canvi.Per negar aquesta possibilitat d'opinió es fan servir arguments legals o constitucionals. Però més enllà d'aquesta objecció legal, el que m'agradaria analitzar és si en la vida real, en la quotidiana, en la qual es mouen els ciutadans, una restricció com aquesta seria considerada raonable.Sembla evident que el soci d'una empresa pot reflexionar sobre si hi continua col.laborant o si, per contra, decideix anar-se'n. És innegable que ningú el podrà obligar a col.laborar-hi per força. En l'àmbit familiar, seria absurd oposar-se que un fill decidís emancipar-se i abandonar el domicili compartit. Si el subscriptor d'un diari es vol donar de baixa no l'obligaran pas a continuar pagant. Perquè la vida normal funciona així. Si en una escala de veïns n'hi ha un que s'hi troba incòmode, ¿què li impedirà que se'n busqui una altra?Això és la vida normal. I també és bastant freqüent que una mare no permeti que una filleta seva surti de casa tota sola, que a un futbolista el club per al qual juga no li doni llibertat per fitxar per un altre i que a un escolar rebel se l'expulsi del seu col.legi perquè només fa que crear problemes.Tot això passa en les rutines de la vida de cada dia, però la vida política es tracta d'una cosa ben diferent. Un soci de l'Ateneu Espanya no pot decidir --ni tan sols comentar-- si ja hi està bé o si vol fundar-ne un altre. I per molt que sigui un membre emprenyador, a ningú de l'Ateneu Espanya no li passarà pel cap expulsar-lo. Així els altres socis poden viure tranquils.En els parlaments, en els col.loquis, en les tertúlies radiofòniques i televisives sempre hi ha un moment en què el moderador diu: "Vostè té la paraula".La vida política, en canvi, és estranyíssima. Resulta que el president dels bascos no pot demanar als bascos que parlin. No es rebutja el que puguin dir, perquè no se sap el que diran. Simplement se'ls prohibeix que parlin.¿Tanta por fa escoltar? "¿Per què no calles?"