MOVIMENT ALTERNATIU PLUS
Carles Llorens i Ruiz
És una constant en els Moviments Socials els viatges d’anada i tornada que realitzen d’unes idees a unes altres. Uns viatges a vegades llargs, no per distància sinó per el temps emprat; i a vegades convulsos, molts individus i masses dones no arriben mai a destinació, o “se quedan en el camino” o retornen al punt de partida. També s’ha de dir que moltes persones no parteixen mai.
Quan la lluita es satura de missatges buits i la militància cau esgotada per l’allau de temps “perdut” o d’hores invertides sense “recompensa” s’entra en l’anomenada crisi i es comencen a explorar alternatives creatives que facin perdurar la tant necessària “revolució infinita” o “resistència global”. I és que, malgrat un moviment social es consideri finit, les causes que l’activen dins d’una societat capitalista perduren en el temps. Per tant, sempre existirà un moviment social amb el braç alçat, i a vegades, fins i tot, amb el puny, en un sistema viciat per sistema: injust.
La injustícia que sustenta a un moviment no determina el número de viatges ideològics. En un sistema capitalista sempre hi haurà manca de llibertat amb la conseqüent vulneració de drets, i per tant, injustícia social. El que si que és determinant en la rotació idearia és la ingerència del propi Sistema en els Moviments Socials. Un altre tema, del que no en parlaré, són els canvis o viratges d’orientació partidista que pateixen algunes entitats integrants. Però aquí, em vinc a referir a la manipulació institucional de les idees que dirigeixen al Moviment que fan girar el rumb del viatge.
Diferents viatges, diferents destinacions de les lluites socials que van canviant degut al xoc frontal amb el Sistema –adaptant-se o reaccionant davant dels atacs amb noves eines per a impartir injustícia, i al flirteig o violacions del mateix –deixant de ser contestatari i revolucionari. Podria dir, viatges per enfortir el Moviment (moviment alternatiu) i viatges per a debilitar-lo (moviment institucional).
Fa uns dies vaig poder assistir a unes trobades internacionals d’entitats de gais, transsexuals i lesbianes –per ordre de presència, integrades en la Xarxa contra l’Homofòbia: agrupació de l’associacionisme lgtb alternatiu i radical d’esquerres. A part d’entitats de l’Estat Espanyol, van participar-hi entitats d’Itàlia, França, Grècia, Portugal i Alemanya. Vaig entendre que l’objectiu de la trobada era definir l’organització de la mateixa Xarxa: infraestructura, comunicació, línies d’actuació,...
Durant un temps he estat col·laborant amb una part del Moviment LGTB: associacions d’usuaris, de serveis, organitzacions polítiques,... Una part del Moviment que s’ha dirigit exclusivament cap a l’equiparació legal i social (drets i visibilitat) i que un cop aconseguida la primera (igualtat formal), si més no a l’Estat Espanyol, continua sense fer gaire soroll cap a la segona (igualtat material). Un viatge originàriament radical i transgressor envers el Sistema que de manera brusca s’institucionalitza lluitant per la consecució del matrimoni civil, “la reivindicació estrella del Moviment” l’arribem a anomenar, que persegueix la integració i total submissió en l’ “status quo” del Sistema, és a dir, per legitimar la incorporació dels gais i lesbianes en la jerarquia de classes: no deixem de ser uns esclaus. Al encaminar la lluita cap a la igualtat social és on aquest moviment ja domesticat s’adorm i calla. La igualtat social representa un xoc frontal amb el Sistema, i aquest no permetrà alliberar a través d’aquesta lluita a un Moviment que controla. La igualtat social comporta modificar les regles del joc i capgirar l’estructura de l’ordre establert – acabar amb la dictadura de l’heterosexisme. El Moviment Institucional, degudament dirigit per aquest ordre, no sap com abordar la lluita per la igualtat social i s’estanca amb teories plenes de bones paraules i d’intencions. És incapaç de traslladar a la pràctica l’enfrontament amb el Sistema perquè aquest mateix el limita.
Aquesta limitació la supera l’altre moviment, el Moviment Alternatiu. Tot i el intent institucional de silenciar-lo, ha aconseguit mantenir les “urpes” del Sistema fora; és a dir, una cosa es ser trepitjat i un altre que t’acariciïn entabanant-te. Gràcies a la impossibilitat del Sistema de controlar i manipular al Moviment Alternatiu (dolces carícies rebutjades) i al fet de no poder-lo fer desaparèixer, aquest ha mantingut la seva radicalitat i la seva autonomia sense partidisme. Mentres unes entitats mimades institucionalment exigien la igualtat de drets, el Moviment Alternatiu demanava l’abolició del matrimoni. Uns volien integrar-se en el Sistema i uns altres volien acabar amb ell. Dos viatges ideològics totalment diferents.
El Moviment Institucional estatal ja ha acabat el seu viatge. Ha arribat a complir el seu somni: ser una persona totalment normativitzada i controlada. La consecució del matrimoni civil i l’adopció i l’aprovació de la llei per la identitat de gènere – regulació dels sentiments prèvia autorització, l’han deixat sense aire per empènyer les embarcacions i s’han quedat ben amarrades en els ports de l’Administració (la cultura de la subvenció per a sobreviure, malgrat les naus no tinguin mariners ni marineres). En canvi, el Moviment Alternatiu pot aprofitar la corrent del Moviment Alter Global, ja que en forma part al no haver estat prostituït pel Sistema, és a dir, no haver-se venut. Segurament, el fet que el propi Sistema l’hagi ignorat ha ajudat a que el Moviment Alternatiu continuï fresc d’idees i, per tant, que allargui el seu viatge en el temps. Evidentment, sempre hi ha excepcions i sota el nom de radical trobem persones fortament institucionalitzades. Híbrids o híbrides que contaminen.
La Xarxa contra l’Homofòbia, nom encara provisional, precisament està preparant l’equipatge per a partir. No és que hagin vist la llum i s’hagin enriquit de noves idees, sinó que aprofiten la seva radicalitat per enfortir-se i continuar lluitant. D’alguna manera “surten de l’armari” per a estendre la seva pràctica transgressora local a nivell global. Un fet que exemplifica la seva diferència: abans de començar la trobada pròpiament –discursos, debats,...; van manifestar-se pels carrers de la Ribera i del barri Gòtic de Barcelona exigint la fi de l’homofòbia i la transfòbia. Un moviment que actua envers un altre que practica el “panxing” – seure al sofà i veure la tele o el que és el mateix, demanar i justificar subvencions.
Posats a triar, prefereixo continuar viatjant. Una lluita que ens permet ser individus amb autonomia de pensament i d’actuació. Un viatge on ben segur que no existiran clons normatius sistematitzats ni còpies insulses de ciutadans i de ciutadanes “normals”: lluita alternativa radicalment activa. Un moviment social com a agència de viatges amb itineraris interessantíssims. Un Moviment Alternatiu Plus.
Carles Llorens i Ruiz
És una constant en els Moviments Socials els viatges d’anada i tornada que realitzen d’unes idees a unes altres. Uns viatges a vegades llargs, no per distància sinó per el temps emprat; i a vegades convulsos, molts individus i masses dones no arriben mai a destinació, o “se quedan en el camino” o retornen al punt de partida. També s’ha de dir que moltes persones no parteixen mai.
Quan la lluita es satura de missatges buits i la militància cau esgotada per l’allau de temps “perdut” o d’hores invertides sense “recompensa” s’entra en l’anomenada crisi i es comencen a explorar alternatives creatives que facin perdurar la tant necessària “revolució infinita” o “resistència global”. I és que, malgrat un moviment social es consideri finit, les causes que l’activen dins d’una societat capitalista perduren en el temps. Per tant, sempre existirà un moviment social amb el braç alçat, i a vegades, fins i tot, amb el puny, en un sistema viciat per sistema: injust.
La injustícia que sustenta a un moviment no determina el número de viatges ideològics. En un sistema capitalista sempre hi haurà manca de llibertat amb la conseqüent vulneració de drets, i per tant, injustícia social. El que si que és determinant en la rotació idearia és la ingerència del propi Sistema en els Moviments Socials. Un altre tema, del que no en parlaré, són els canvis o viratges d’orientació partidista que pateixen algunes entitats integrants. Però aquí, em vinc a referir a la manipulació institucional de les idees que dirigeixen al Moviment que fan girar el rumb del viatge.
Diferents viatges, diferents destinacions de les lluites socials que van canviant degut al xoc frontal amb el Sistema –adaptant-se o reaccionant davant dels atacs amb noves eines per a impartir injustícia, i al flirteig o violacions del mateix –deixant de ser contestatari i revolucionari. Podria dir, viatges per enfortir el Moviment (moviment alternatiu) i viatges per a debilitar-lo (moviment institucional).
Fa uns dies vaig poder assistir a unes trobades internacionals d’entitats de gais, transsexuals i lesbianes –per ordre de presència, integrades en la Xarxa contra l’Homofòbia: agrupació de l’associacionisme lgtb alternatiu i radical d’esquerres. A part d’entitats de l’Estat Espanyol, van participar-hi entitats d’Itàlia, França, Grècia, Portugal i Alemanya. Vaig entendre que l’objectiu de la trobada era definir l’organització de la mateixa Xarxa: infraestructura, comunicació, línies d’actuació,...
Durant un temps he estat col·laborant amb una part del Moviment LGTB: associacions d’usuaris, de serveis, organitzacions polítiques,... Una part del Moviment que s’ha dirigit exclusivament cap a l’equiparació legal i social (drets i visibilitat) i que un cop aconseguida la primera (igualtat formal), si més no a l’Estat Espanyol, continua sense fer gaire soroll cap a la segona (igualtat material). Un viatge originàriament radical i transgressor envers el Sistema que de manera brusca s’institucionalitza lluitant per la consecució del matrimoni civil, “la reivindicació estrella del Moviment” l’arribem a anomenar, que persegueix la integració i total submissió en l’ “status quo” del Sistema, és a dir, per legitimar la incorporació dels gais i lesbianes en la jerarquia de classes: no deixem de ser uns esclaus. Al encaminar la lluita cap a la igualtat social és on aquest moviment ja domesticat s’adorm i calla. La igualtat social representa un xoc frontal amb el Sistema, i aquest no permetrà alliberar a través d’aquesta lluita a un Moviment que controla. La igualtat social comporta modificar les regles del joc i capgirar l’estructura de l’ordre establert – acabar amb la dictadura de l’heterosexisme. El Moviment Institucional, degudament dirigit per aquest ordre, no sap com abordar la lluita per la igualtat social i s’estanca amb teories plenes de bones paraules i d’intencions. És incapaç de traslladar a la pràctica l’enfrontament amb el Sistema perquè aquest mateix el limita.
Aquesta limitació la supera l’altre moviment, el Moviment Alternatiu. Tot i el intent institucional de silenciar-lo, ha aconseguit mantenir les “urpes” del Sistema fora; és a dir, una cosa es ser trepitjat i un altre que t’acariciïn entabanant-te. Gràcies a la impossibilitat del Sistema de controlar i manipular al Moviment Alternatiu (dolces carícies rebutjades) i al fet de no poder-lo fer desaparèixer, aquest ha mantingut la seva radicalitat i la seva autonomia sense partidisme. Mentres unes entitats mimades institucionalment exigien la igualtat de drets, el Moviment Alternatiu demanava l’abolició del matrimoni. Uns volien integrar-se en el Sistema i uns altres volien acabar amb ell. Dos viatges ideològics totalment diferents.
El Moviment Institucional estatal ja ha acabat el seu viatge. Ha arribat a complir el seu somni: ser una persona totalment normativitzada i controlada. La consecució del matrimoni civil i l’adopció i l’aprovació de la llei per la identitat de gènere – regulació dels sentiments prèvia autorització, l’han deixat sense aire per empènyer les embarcacions i s’han quedat ben amarrades en els ports de l’Administració (la cultura de la subvenció per a sobreviure, malgrat les naus no tinguin mariners ni marineres). En canvi, el Moviment Alternatiu pot aprofitar la corrent del Moviment Alter Global, ja que en forma part al no haver estat prostituït pel Sistema, és a dir, no haver-se venut. Segurament, el fet que el propi Sistema l’hagi ignorat ha ajudat a que el Moviment Alternatiu continuï fresc d’idees i, per tant, que allargui el seu viatge en el temps. Evidentment, sempre hi ha excepcions i sota el nom de radical trobem persones fortament institucionalitzades. Híbrids o híbrides que contaminen.
La Xarxa contra l’Homofòbia, nom encara provisional, precisament està preparant l’equipatge per a partir. No és que hagin vist la llum i s’hagin enriquit de noves idees, sinó que aprofiten la seva radicalitat per enfortir-se i continuar lluitant. D’alguna manera “surten de l’armari” per a estendre la seva pràctica transgressora local a nivell global. Un fet que exemplifica la seva diferència: abans de començar la trobada pròpiament –discursos, debats,...; van manifestar-se pels carrers de la Ribera i del barri Gòtic de Barcelona exigint la fi de l’homofòbia i la transfòbia. Un moviment que actua envers un altre que practica el “panxing” – seure al sofà i veure la tele o el que és el mateix, demanar i justificar subvencions.
Posats a triar, prefereixo continuar viatjant. Una lluita que ens permet ser individus amb autonomia de pensament i d’actuació. Un viatge on ben segur que no existiran clons normatius sistematitzats ni còpies insulses de ciutadans i de ciutadanes “normals”: lluita alternativa radicalment activa. Un moviment social com a agència de viatges amb itineraris interessantíssims. Un Moviment Alternatiu Plus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada