Xavier Viudez i Cardona
http://xavierviudezicardona.blogspot.com/
http://xavierviudezicardona.blogspot.com/
Un equip d'experts coordinats per l'exconseller Josep Maria Vallès ha presentat un estudi "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya" sobre la desafecció política encarregat pel Departament d’Interior i Relacions Institucionals. No em dedicaré a comentar les conclusions a les que arriba, ho deixarem per un altre post, però aprofitaré per complementar alguns dels arguments que ja apuntava en l’anterior que vaig titular "El debat de l’aigua". La percepció del ciutadà "corrent" de la política, és en general dolenta. La baixa participació no deixa de ser fruit d'una desafecció, un trencament, entre la ciutadania i els representants polítics. En alguns àmbits, els polítics han esdevingut vertaderes oligarquies, ja siguin de tradició familiar, "de classe", o de procedència geogràfica i partit. La majoria de partits es perceben com a poc permeables, poc tranparents .
Quins són els mecanismes que té la ciutadania per ser consultada? El país ha de ser dirigit i gestionat només a base d'una consulta quatrianual per a escollir els nostres representants polítics al parlament o als plens municipals? Per què alguns els polítics es dirigeixen a la ciutadania com a "dèspotes il·lustrats" considerant-la una massa sense criteri?
Per què totes les formacions polítiques quan assoleixen quotes de poder són reàcies a rendir comptes de la seva gestió? Què fa que per exemple sigui molt més important la presentació dels pressupostos però no tingui cap tipus d'interés el debat que n'explica quina ha estat la seva execució? Sempre m'han fet gràcia els folletons i les revistes que arriben a casa explicant les coses bones que ha fet l'administració, però mai t'expliquen les coses que s'han fet malament o s'han deixat de fer. Deixem aquesta feina a l'oposició i als mitjans de comunicació com als seus canalitzadors.
Quines habilitats ha de tenir un bon polític? És ser bon gestor? És ser un bon comunicador? És ser un bon analista del seu entorn? S'espera d'ell que sigui honest? Cal que sigui somiador o pragmàtic?
Hi ha molts factors que allunyen els ciutadans de la política i el bé comú. Cal cercar formes de participació, noves formes de comunicació que apropin aquests dos tipus d'agents tant allunyats avui en dia. És un dels grans mals de la nostra democràcia, la poca participació del ciutadà en la presa de decisions, de forma lliure i sense condicionants, sense tabús. Els marcs polítics són això, marcs, consensuats en un moment donat però que poden canviar al llarg del temps. El problema és, fonamentalment, si els nostres polítics volen realment apropar-se als ciutadans i que amb prous elements de judici decideixin per ells mateixos, sense intermediaris sobre els grans temes, i altres de més petits.
