QUI ELS POT FER CALLAR?

¿Qui els pot fer callar?
JOSEP MARIA Terricabras

Va ser Samuel P. Huntington qui el 1996 va posar en circulació l'expressió "xoc de civilitzacions". Deia que el nou escenari internacional portava al desvetllament de grans potències fins llavors adormides, com la Xina o l'Índia, i a la presa de consciència d'antigues colònies. Està emergint un món multipolar, fet de civilitzacions diverses, superador de les hegemonies clàssiques. Segons Huntington, la confrontació del futur ja no seria ideològica, sinó cultural. Assenyalava set o vuit "civilitzacions", entre aquestes, "l'oest", la "llatinoamericana" i, potser, "l'africana", amb cultures i valors en competència.Deixo de banda la crítica a Huntington que sembla menystenir la importància de les relacions eco- nòmiques i que fa una distinció massa simplista entre ideologia i cultura. Ara només vull assenyalar que, al darrere de l'anècdota protagonitzada per Joan Carles, d'una banda, i Chávez i Ortega, de l'altra, a la darrera trobada iberoamericana, a Xile, hi ha realment coses greus i importants. La topada va tenir forma d'opereta, amb un rei que, sense tenir la presidència de l'acte, interrompia uns plebeus per dir-los que no interrompessin. El llibret, però, no era d'opereta, sinó d'acció dramàtica. Els amos de sempre no s'han adonat encara que el món ha canviat irreversiblement, que ja no es fa el que ells diuen, que els antics súbdits s'han fet grans i volen, amb raó, ser tractats com a iguals.Un segon exemple recent ho confirma. El president de França vola cap al Txad i allibera --això no és una opereta, és un còmic-- alguns detinguts allà. Amb això, Sarkozy adopta exactament la mateixa actitud xulesca que l'ONG que ha estat detinguda i que és criticada: per a l'Arca de Zoè i per a Sarkozy, l'Àfrica és un continent que els occidentals encara han de redimir. Ells, que l'han explotat, ¿l'han de salvar? I el Txad s'enfada, amb raó.El xoc de civilitzacions també és el combat de l'emancipació de pobles fins ara sotmesos. Als antics amos els costa d'acceptar i volen continuar manant. Encara no s'han adonat que ja no poden fer callar ningú.