VOT DE REBEL·LIA: LA IL·LUSIÓ DE L’ESQUERRA

VOT DE REBEL·LIA: LA IL·LUSIÓ DE L’ESQUERRA

Carles Llorens i Ruiz

Ahir dimecres 13 de febrer, en un auditori del CCCB sense cap seient vuit i envoltat de militants i simpatitzants de l’esquerra parlamentària alternativa, és a dir, de la coalició ICV-EUiA o de l’esquerra de debò, en Joan Herrera va presentar el seu guió programàtic de cara a les eleccions del 9 de març. http://www.joanherrera.cat/

Potser, certa saturació de càrrecs polítics i de funcionaris. Però clar, qui es pot permetre el luxe de dedicar el seu temps lliure a la política tradicional?

Herrera, autodenominant-se petit, pel que a diputats i diputades en el congrés respecta, dos propis i 3 d’IU; i a nivell de vots a Catalunya, 240.000; va insistir en la importància de l’existència del grup parlamentari d’Esquerra Verda per a garantir, precisament, polítiques progressistes, ecologistes i d’esquerres. És a dir, per assegurar que l’esquerra que governa i governarà, el PSOE, no s’escori cap al centre lliberal, ni fent el joc a la dreta espanyola ni a la catalana, en clara referència a CiU. Cal recordar que la pinça d’IU capitanejada per Anguita, Frutos i cia amb el PP d’Aznar per a fer fora al PSOE de Felipe Gonzàlez no va propicià pas fruits positius per a l’esquerra. D’aquí que és encertat el posicionament d’Herrera, si mes no per a l’esquerra alternativa minoritària ara com ara.

Mentre els poders i interessos financers i econòmics canvien i tomben lleis cada setmana, la ciutadania només pot expressar la seva sobirania cada quatre anys, és a dir, que pot emprar el seu vot per a decidir el tipus de relació entre el govern i aquests agents econòmics capitalistes: o un govern al servei de la ciutadania o un govern al servei de l’economia. Tot i que no ho va dir tan clar i contundentment, un govern progressista i d’esquerres passa per una victòria socialista i un fort grup parlamentari IU-ICV-EUiA. I això s’aconseguirà amb una forta mobilització per anar a votar el dia 9 de març, fent clara referència a la inutilitat de l’abstenció o del vot en blanc, que no fan si no que donar força a la dreta rància espanyola i accentuar el perfil centrista del PSOE.

Espero que es refereixi a una de les possibles expressions, ja que limitar la participació en la presa de decisions de la ciutadania a les conteses electorals és el que precisament a desmobilitzat, desmotivat i distanciat a l'electorat d'esquerres de la política.

Segons Herrera hi ha diversos escenaris: o una victòria de la dreta més conservadora, amb el que suposa de pèrdua de drets i llibertats; una victòria de l’esquerra de l’ “anar fent”, que es supedita a la dreta i a l’economia i no fa progressar al país; i una clara i amplia victòria de l’esquerra nacional (PSOE) i uns bons resultats de l’esquerra verda nacional, garantint polítiques progressistes per arribar a consolidar un “estat del benestar ecològic”. No podem coincidir amb els referents que pren en Joan: en Romano Prodi o en Barack Obama, ja que un no ha sabut mantenir la il·lusió a Itàlia i el partit demòcrata no representa a l’esquerra americana.

En un escenari de canvi de cicle econòmic calen noves receptes político-econòmiques, i aquestes passen per a prioritzar l’ecologia com a problema i solució alhora. Baixar impostos, regalar xecs,... no és d’esquerres. Si que ho és redistribuir la riquesa amb equitat, és a dir, com diu Herrera, revertir els beneficis multimillonaris de les empreses i bancs a la societat, pujant el impost de societats i destinar-ho a despesa social. En el cas dels bancs destinar-ho a vivenda de construcció oficial. I per garantir un govern al servei de la ciutadania i no al de l'economia, recuperar el republicanisme civic generador de drets, és a dir, un Estat laic i social.

I és aquest el verdader sentit de l’esquerra: situar l’economia al servei de les persones per a garantir un sistema sostenible i ecològic. Recuperant aquest sentit els i les que ens sentim d’esquerres, segons Herrera, recuperarem la il·lusió. I ho aconseguirem votant amb rebel·lia, votant a ICV-EUiA.

Però de moment, com que un ja te una edat i va perdent la ingenuïtat, encara dubto si votar o no.