VAGA ELECTORAL

Vaga electoral

Carles Duarte

No és pas que proposi de no anar a votar el dia 9 de març. Sóc dels qui quan voten recorden les persones que van posar en risc la seva llibertat i la seva seguretat per aconseguir el restabliment de la democràcia. I tant que sí, cal anar a votar! Ens poden agradar més o menys les opcions i els candidats, però ens hi juguem massa per quedar-nos a casa. Tot i que tinguem de vegades la sensació que ens quedem sense lideratges sorgits d'un veritable idealisme i d'un veritable compromís amb la història i amb el futur del nostre país. Dissortadament costa d'esquivar, encara que pugui ser injusta, l'associació habitual entre cinisme i professionals de la política, aquí i arreu. De fet, amb el títol de l'article em refereixo a la successió de vagues d'aquests dies previs a les eleccions. Mereix un comentari a part, pel seu caràcter inequívocament polític, la vaga general del dia 14 de febrer convocada per l'esquerra independentista basca per protestar contra l'actuació judicial que ha comportat detencions de força dirigents i que impedeix que es presentin a les eleccions. La vaga ha tingut un impacte limitat i una expressió irada. Però sóc dels qui creuen que empresonant la cúpula d'una formació política no desapareixen les persones que en comparteixen la ideologia i probablement les induïm a radicalitzar-se. La il.legalització de l'independentisme d'esquerres basc no farà que la gent que els votava, que se sent agredida, canviï de pensament. Però alhora resulta inadmissible èticament que aquests moviments no condemnin els atemptats violents. Cal que ETA es dissolgui com a organització terrorista i que els seus objectius polítics siguin reconduïts al terreny de la democràcia. ¿Es pot aconseguir només amb la intervenció judicial i policial? Aquesta no ha estat l'única vaga electoral. A Catalunya serveis públics com l'ensenyament, la sanitat i els transports s'hi han vist afectats. No poso pas en qüestió el dret de vaga, però no té la mateixa lectura quan afecta un servei públic que quan una empresa privada pren la decisió de reduir la plantilla o de tancar una fàbrica. Naturalment existeix el dret de vaga en el sector públic. Però si els treballadors que cobren un sou d'una administració declaren una vaga en període electoral es fa inevitable de fer-ne una lectura política. És comprensible que tothom defensi els seus interessos de la manera més eficaç possible. Però ni les institucions poden abusar de la condició de servei públic per segrestar l'espai de negociació amb els treballadors ni els treballadors haurien d'intentar aprofitar-se del perjudici que generen als ciutadans per forçar la negociació des d'una posició privilegiada. Aquestes vagues electorals afavoreixen la desconfiança respecte als sindicats i el descrèdit de la política.