dilluns, 24 de desembre del 2007

QUEDA PENDENT PER AL 2008


Queda pendent per al 2008
Mònica Terribas


Tan a les portes del 2008, penso en què m'agradaria que passés aquest any per poder-ho explicar, però també a revisar la manera com ho expliquem. El Baròmetre d'Opinió Política continua marcant preocupació i distància de la ciutadania cap a la política. I potser un dels instruments per revertir aquest distanciament depèn també de la nostra professió, la de comunicar als altres el que passa, a prop o lluny. Potser milloraríem si tinguéssim la voluntat d'imposar el rigor a l'efectisme i la responsabilitat social al soroll rendible. Això faria que quan el president de França anés a passar una estona en un parc d'atraccions amb una amiga, aquesta informació no passés per davant de la seva activitat política de transcendència social. Hem de trobar la manera d'explicar a la societat allò que sincerament creiem que és d'interès col.lectiu i que ens afecta més enllà de la curiositat d'algunes informacions més o menys morboses. Alhora, la dinàmica de l'anomenada opinió publicada es nodreix més de periodistes que de professionals d'altres camps que sovint tindrien més coneixements específics per aportar a la vida pública. I aquest mecanisme ha alterat la frontera entre opinió i informació, perquè sovint la mateixa persona fa totes dues funcions. En conseqüència, la percepció que tenen de nosaltres els destinataris també es complica. Tots en som responsables: qui decideix les portades dels diaris, qui escriu una notícia a la ràdio o a la tele, o qui tria els responsables de valorar l'actualitat.Seria desitjable que els empresaris de la comunicació i els professionals ens impliquéssim a capgirar aquesta tendència que, tot i els beneficis econòmics en tiratges i audiències, ens empobreix col.lectivament.Ho hem analitzat de portes endins en taules rodones i seminaris, però davant d'ordinadors, micròfons o càmeres, ens n'oblidem. L'altre dia una alumna de periodisme em preguntava com es pot canviar això. Una resposta, no l'única, podria ser aquesta: que cadascú hi faci el que pugui des d'on treballa, per evitar que la ciutadania arribi a la conclusió que només servim per confondre'ls. Més que un desig per al 2008, podria entrar a la carpeta d'assumptes urgents a resoldre.