ALFONSO S. PALOMARES
Periodista
La integració dels discapacitats
És el moment de facilitar a les persones amb minusvalideses una participació activa en la societat
Aquests dies he sentit denúncies autoritzades procedents d'associacions de discapacitats i de minusvàlids. No es queixaven, ni es queixen, de la falta de lleis, sinó del fet que no es compleixin les que tenim, i també lamenten que les ciutats i certs àmbits públics no compleixin les normatives elementals vigents per a l'accessibilitat dels minusvàlids. He llegit que la Corunya és l'única ciutat espanyola que les compleix. Igual que hi ha molt poques empreses en les quals es compleixi la llei que exigeix donar feina a un minusvàlid per cada 50 treballadors....
És lógic:la nostra civilització i la nostra cultura es van anar construint sobre uns conceptes molt simples de capacitat i incapacitat. Els capaços formaven part de la història i els incapaços s'anaven quedant a les cunetes. El destí els havia marcat amb la desventura i calia resignar-se a aquest fatalisme.
Aquests dies he sentit denúncies autoritzades procedents d'associacions de discapacitats i de minusvàlids. No es queixaven, ni es queixen, de la falta de lleis, sinó del fet que no es compleixin les que tenim, i també lamenten que les ciutats i certs àmbits públics no compleixin les normatives elementals vigents per a l'accessibilitat dels minusvàlids. He llegit que la Corunya és l'única ciutat espanyola que les compleix. Igual que hi ha molt poques empreses en les quals es compleixi la llei que exigeix donar feina a un minusvàlid per cada 50 treballadors....
És lógic:la nostra civilització i la nostra cultura es van anar construint sobre uns conceptes molt simples de capacitat i incapacitat. Els capaços formaven part de la història i els incapaços s'anaven quedant a les cunetes. El destí els havia marcat amb la desventura i calia resignar-se a aquest fatalisme.
El catàleg de les incapacitats ha estat i segueix sent molt nombrós, però afortunadament la lluita des d'amplis grups i col.lectius situats en la marginació ha estat tenaç, i a vegades dramàtica, per buscar-se un lloc al sol de la història i integrar- se com a actors actius en els teixits de la societat. ...
La lluita que en aquests moments hem de mantenir és per anar definint a través de les lleis i les actituds una societat oberta, porosa i variada on les diferències s'assumeixin amb naturalitat com una cosa que enriqueix la societat en conjunt. Que es creï la cultura d'una pressió social perquè es compleixi en tots els seus termes la normativa vigent i es faci força perquè les noves demandes socials en aquest camp s'atenguin amb les lleis adequades.Hi ha sòlides iniciatives en aquest sentit, i per això convé donar suport a aquest desafiament en què estan immerses moltes organitzacions que representen col.lectius de persones amb incapacitats o amb minusvalideses. El desenvolupament de la cultura per una societat integradora ha de partir de la recerca de les capacitats que tenen els que considerem incapaços, perquè la majoria tenen capacitats potencials que convé estimular i encoratjar perquè es desenvolupin i s'acabin convertint en útils i facin que aquestes persones se sentin així. Cada dia són més nombrosos, diria que ja són nombrosíssims, els exemples d'aquests èxits. És veritat que a un sord no se'l voldrà nomenar jurat en un concurs de cant, ni a un manc se l'ha d'encaminar perquè sigui pianista d'una orquestra, ni al cec per a crupier d'un casino o vigilant de platja, i així podríem seguir amb una filera d'exemples interminables. No obstant, és sabut, perquè en sobren evidències, que aquells que estan mancats d'algun dels sentits en tenen altres de summament desenvolupats, i per això el catàleg de les seves capacitats i les seves possibilitats s'ha d'elaborar partint d'aquesta base. Les activitats en la nostra societat tan variada s'han multiplicat, i per això les possibilitats integradores en el món laboral d'aquestes persones són múltiples. La integració laboral és la base de la integració social. És el moment de corregir la història.
La lluita que en aquests moments hem de mantenir és per anar definint a través de les lleis i les actituds una societat oberta, porosa i variada on les diferències s'assumeixin amb naturalitat com una cosa que enriqueix la societat en conjunt. Que es creï la cultura d'una pressió social perquè es compleixi en tots els seus termes la normativa vigent i es faci força perquè les noves demandes socials en aquest camp s'atenguin amb les lleis adequades.Hi ha sòlides iniciatives en aquest sentit, i per això convé donar suport a aquest desafiament en què estan immerses moltes organitzacions que representen col.lectius de persones amb incapacitats o amb minusvalideses. El desenvolupament de la cultura per una societat integradora ha de partir de la recerca de les capacitats que tenen els que considerem incapaços, perquè la majoria tenen capacitats potencials que convé estimular i encoratjar perquè es desenvolupin i s'acabin convertint en útils i facin que aquestes persones se sentin així. Cada dia són més nombrosos, diria que ja són nombrosíssims, els exemples d'aquests èxits. És veritat que a un sord no se'l voldrà nomenar jurat en un concurs de cant, ni a un manc se l'ha d'encaminar perquè sigui pianista d'una orquestra, ni al cec per a crupier d'un casino o vigilant de platja, i així podríem seguir amb una filera d'exemples interminables. No obstant, és sabut, perquè en sobren evidències, que aquells que estan mancats d'algun dels sentits en tenen altres de summament desenvolupats, i per això el catàleg de les seves capacitats i les seves possibilitats s'ha d'elaborar partint d'aquesta base. Les activitats en la nostra societat tan variada s'han multiplicat, i per això les possibilitats integradores en el món laboral d'aquestes persones són múltiples. La integració laboral és la base de la integració social. És el moment de corregir la història.
En aquest mon modern i postmodern, les feines i les ocupacions són variadíssimes, per això les possibilitats dels homes i les dones amb discapacitats i minusvalideses són moltes i molt diverses. Una societat integradora i oberta és una societat rica i humana, el contrari de la societat unidimensional, que és una societat excloent amb rivets nazis, per això mateix els aduladors del nazisme deien que era una societat viril, que més endavant es va traduir en una societat sectària, intolerant, dominadora i violenta. L'opressió social sobre els grups i les persones amb discapacitats té un indubtable perfum feixista.
En aquest moment històric en què les noves tecnologies, els descobriments més insospitats i les investigacions arriben quasi a l'impossible, és el moment de recolzar, fomentar i estimular la cultura d'un humanisme integrador i facilitar a les persones amb incapacitats la manera de participar en els processos productius en tota l'amplitud del seu significat perquè se sentin i les sentim com a actors de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada