El paper de l'ONU en el conflicte de Birmània

El paper de l'ONU en el conflicte de Birmània

Mari Cruz Sala

Fa pocs dies que hem tornat de Birmània i encara no he pogut recuperar-me de la impressió que m'han causat les notícies sobre la revolució safrà. No puc oblidar les mirades de complicitat que la gent d'aquest bonic país em va dedicar. Vaig fer fotos d'aquells monjos i civils que avui deuen estar morts. Molts em van convidar a compartir amb ells moments de pau i de felicitat, per això no puc fer res més que defensar-los. Segons sembla, no n'hi ha prou de mantenir una persona privada de llibertat. Cal retenir-la i penjar cartells de persones maltractades per demostrar qui mana.Birmània és un país petit. La seva economia de base és agrícola, tenen rius que són com mars, grans plantacions d'arròs --fins i tot als vessants de les muntanyes--, cultiven tomàquets dins de l'aigua del llac, amb tècniques que els occidentals desconeixem. Només amb això podrien sortir de la pobresa extrema a la qual estan sotmesos, però tenen uns governants que s'estan venent a la Xina, l'Índia i Rússia. I aquestes, com passa sempre, s'emporten la riquesa birmana en forma de gas i petroli a canvi d'armes. No hi ha sanitat, viuen envoltats d'aigües fecals i a sobre la natura els castiga. El seu futur és en aquells nens i joves amb ambició universitària.Vull manifestar la meva indignació més profunda cap a l'organització que diu que s'anomena de les Nacions Unides, de la qual formen part els governants d'aquell país i els amics que els protegeixen, la Xina, l'Índia i Rússia. Aquesta organització només resol problemes quan el que hi ha en joc són beneficis. ¿De què ha servit l'enviament d'un delegat? ¿De què serveix l'ONU si només s'hi escolten les veus dels assassins? Jo no vull que el meu país formi part d'una organització així. També s'hi haurien de sentir veus de llibertat a favor del poble birmà.