HILLARY CLINTON PLANTA "VOGUE" PER POR DE SORTIR "MASSA FEMENINA"

DEBAT SOBRE LA IMATGE DE LES DONES QUE ES DEDIQUEN A LA POLÍTICA

Hillary Clinton planta 'Vogue' per por de sortir "massa femenina"

• L'aspirant a la Casa Blanca cancel.la una sessió amb Annie Leibovitz, la fotògrafa dels famosos
• La poderosa Anna Wintour ataca la senadora des de les pàgines de la revista que dirigeix

IDOYA NOAIN

NOVA YORK

Aquesta història es podria titular com ser dona, candidata a la Casa Blanca i no morir en l'intent. I és que les serioses possibilitats de Hillary Clinton de convertir-se en la primera dona presidenta dels Estats Units han col.locat la senadora i exprimera dama en el centre de nombroses discussions sobre gènere, poder, feminitat, feminisme i masclisme, debats que s'han intensificat per un atac llançat contra Clinton per Anna Wintour, que és la directora de l'edició nord-americana de la publicació Vogue.Per entendre l'últim capítol d'aquesta inèdita saga ens hem de remuntar a la tardor. Vogue havia decidit aleshores que donaria la portada del seu número del febrer a Clinton. Les càmeres d'Annie Leibovitz estaven a punt per a una sessió de fotos i Julia Reed escalfava l'ordinador per escriure l'article principal. En l'últim moment, des de l'oficina de campanya de la candidata demòcrata es va cancel.lar la sessió de fotos amb l'argument, segons Wintour, que Clinton temia aparèixer "massa femenina"."AIXÒ NO ÉS L'ARÀBIA SAUDITA""Imaginin-se la meva sorpresa", escriu la directora de la revista en el número del febrer (que ha acabat col.locant a la portada l'actriu Kate Bosworth). "La noció que una dona contemporània ha de tenir un aspecte masculí per ser considerada seriosament en la seva recerca de poder provoca francament consternació. ¿Com ha arribat fins aquí la nostra cultura? (...) Això és Amèrica, no l'Aràbia Saudita. I som també al 2008".Wintour escriu enfadada i el seu missatge ha provocat a internet una onada de comentaris a favor i en contra. I el que demostra és com la candidatura de Clinton ha posat al damunt de la taula elements de debat fins ara ignorats.La cancel.lació de la sessió de fotos amb Vogue va passar molt abans que a Hillary Clinton se li entelessin els ulls en un acte electoral, unes llàgrimes (que no van arribar mai a recórrer-li les galtes) que es van convertir durant dies en objecte de discussions i anàlisis. Molts analistes --sobretot conservadors-- van considerar el moment com a impostat. Molts altres van considerar que la candidata, generalment retratada com una dona freda i ambiciosa, havia mostrat un costat humà que la va ajudar a aconseguir una victòria en les primàries de Nou Hampshire. Ni uns ni altres podien demostrar les seves afirmacions.No són les primeres ocasions en què aspectes de la feminitat de Hillary Clinton són qüestionats. L'estiu passat, per exemple, The Washington Post va publicar un ampli article centrat en un escot que havia lluït en un debat al Senat (una Cambra on les dones no van tenir permès portar pantalons fins a principis dels anys 90). L'escot era discret, però més generós que en altres ocasions. I el Post va arribar a assegurar, amb la consegüent indignació de molts, que "mostrar escot en un escenari que no està relacionat amb còctels i aperitius és una provocació".Més recentment, el discret terratrèmol mediàtic i analític el va provocar una fotografia d'Associated Press, on les ulleres i les arrugues d'una Hillary Clinton sense maquillar deixaven en evidència els efectes d'una frenètica campanya en una dona de 60 anys. No hi ha imatges d'aquestes característiques dels candidats masculins --la resta-- de cap dels dos partits.El que és indiscutible per a Hillary Clinton és la seva condició icònica. El 1993 es va convertir en la primera primera dama que ocupava una portada de Vogue. Però ja fins i tot aleshores aquella sessió de fotos amb Annie Leibovitz va desencadenar una onada de comentaris. La llavors portaveu de Clinton, Lisa Caputo, va defensar que les fotos de Leibovitz són "obres d'art". I a The New York Times Maureen Dowd va escriure una peça amb algunes de les qüestions que ressonen avui. "¿Ajuden fotos com aquestes a treure's prejudicis (...) que les dones amb estil no poden ser preses seriosament (...) o reviuen velles assumpcions que les dones amb èxits volen secretament ser desitjades com a bells objectes?"