ANTÓN LOSADA
De tan caòtic que era, el Parlament espanyol semblava l’episodi final de Perdidos. El món es canviava per un vot. Segons sembla, si el Govern era derrotat, significaria que el seu decret era una mala solució per conjurar el dèficit; o només que algun diputat s’havia equivocat de botó. Si el Govern guanyava, significaria que el decret era correcte; o només que ses senyories havien col·locat bé els dits. El més desconcertant és que això tant era, perquè encara que es votava el famós decret, no es discutia sobre ell. Tampoc sobre si retallar el salari als funcionaris, congelar les pensions o fer-se el garrepa amb la dependència són les contencions de despesa que necessiten els nostres comptes. Ja fa temps que en aquest país no es debat de manera seriosa sobre com funciona l’economia o la vida real, només es discuteix amb furor sobre com assetjar Zapatero.
El Govern es va presentar per executar aquesta simfonia macroeconòmica heroica que ha substituït aquella pastoral microeconòmica que interpretava fins fa ben poc. Hem passat de sortir tots junts de la recessió sense deixar ningú enrere a haver de fer sacrificis dolorosos, inevitables i inajornables sense saber per què. Abans teníem un Govern que defugia la crisi, però sabia on volia arribar. Ara tenim un Govern que encara la crisi però, o no sap on va o, si ho sap, ho explica malament.
L’oposició conservadora va gravar una altra marca al seu revòlver de disparar als presidents. Simplement no, va sentenciar Rajoy, el líder que domarà el dèficit, l’atur i els impostos, però que ara mateix no té cap espai per exercir la seva autoritat i contenir els rampells poètics d’un ben vestit baró valencià. Els de CiU van tenir el seu minut d’homes d’Estat aprofitant que els va malament que ara hi hagi eleccions. Els del PNB van passar perquè els va bé que n’hi hagi. Els petits partits a l’esquerra ens van explicar què farien si el món no fos tan cruel com és. Un altre dia per comprovar que, com va dir Paul Valery, la política acostuma a ser l’art d’evitar que la gent s’ocupi del que realment li importa mentre d’altres decideixen el que de veritat els afecta.
El Periodico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada