UN BARRI DIGNE: QUÈ VOL DIR?

VOLEM UN BARRI DIGNE!

Ahir divendres a la matinida, mentre intentava dormir, sentia uns crits que venien del carrer: "Sois unos pijos! Hijo de puta!"

Dins de la normalitat o dels sorrolls habituals de la nit, per els que vivim a Ciutat Vella, no em vaig fer cas i finalment em vaig adormir tot escoltant nadales -no toca, però m'agraden ja que em fan viatjar a la infància tot esparant agafar el son amb il.lusió impacient per les sorpreses de l'endemà.

I ja hi som, dissabte al matí! Pendre el tallat en un petit Bar del carrer Avinyó i a comprar al "super". Ja fa temps que vaig deixar d'anar a "plaça". Fer cua no m'agrada, i no sóc rus tot i que roig, i la concentració de "guiris" a la Boqueria m'ofega.

Doncs bè, al sortir al carrer he descubert els motius de la cridoria de la nit. Resulta que a la façana de l'edifici on visc van decidir penjar-hi tres cartells reclamant un barri digne.

No se quí cridava, si un noctànvol "fiestero" de cap de setmana un pel alegre o un dels captaires que acostuma a passar el dia i la nit a la plaça de George Orwell, coneguda com la plaça del "Tripi".

Aquesta incògnita m'ha fet pensar i reflexionar. Què demanen i exigeixen les persones que en els seus balcons pengen aquestes pancartes amb la crida "Volem un barri digne".

Què significa digne???

Si passegem per Ciutat Vella ens trobarem uns carrers plens de turistes, uns apassionats per la història i la cultura i uns altres per l'alcohol barat i les paelles pre-cuinades; botigues de souvenirs i de roba "fashion", petits comerços de queviures regentats per pakistanessos o assiàtics i comerços de tota la vida que ressisteixen a la bogeria "cool"; pixums en aquells carrerons més amagats, tot i que la moda pixanera ja va arribant a carrers com el de la Boqueria; nois marroquins esperant el moment d'abordar a un "guiri" despistat i nois de color passats de volta que t'ofereixen "costo" i "xocolata" i, com no, la plaça Sant Jaume que va alternant entre concentracions i manifestacions uns dies i altres com a parquing de cotxes oficials.

Realment, un pot entendre veient tot això que els veïns i veïnes de Ciutat Vella exigeixin un barri digne. Però aquest paisatge és una novetat??? Quan ha estat "digne" Ciutat Vella??? Una ciutat ha de ser conscient de les seves problemàtiques i intentar aplicar aquelles mesures encaminades a la millora de la situació.

L'Ajuntament de Barcelona ho està fent???

M'agrada quan es defineix Barcelona com una ciutat oberta al món com a referent cosmopolita internacional. Però l'Ajuntament ha venut fins a la saturació la marca "Barcelona". Personalment, cada cop m'agrada menys passejar per Barcelona ja que em sento forester i les aglomeracions de turistes destorben la meva vida quotidiana. El model turístic de la ciutat ha arribat a un punt de descontrol i intentar ara modificar-ho per aconseguir un turisme de qualitat serà difícil i costos.

Les intervencions urbanístiques a Ciutat Vella moltes vegades no han estat encertades i han anat encaminades a impossar un model de ciutadania "digne" que ha generat conflicte de convivència forçant desallotjamenst i incentivant l'especul.lació. El Born n'és un exemple. Es va voler crear un "Soho", i en part s'aconseguit, però a costa d'expulsar als nous vinguts considerats "escòria" cap a Santa Caterina i del tancament de comerços tradicionals. El retard de les obres del Mercat de Santa Caterina i de la Biblioteca Nacional a l'antic Mercat del Born accentuen la situació i el malestar dels veïns. Ja fa temps que es vol traslladar el model de barri del "Born" a la Barceloneta i en aquest barri "mariner" han anat augmentat el número d'apartaments de lloguer per a turistes i de mica en mica es va expulsant als indígenes de l'Illa de Mains -nom amb el que tambè es coneix el popular barri. Precissament, una de les pors que tenen els veïns amb el pla de reforma del barri -el pla dels ascensors, és el fet que hagin de marxar del barri.

La millora de places i espais urbans s'han realitzat amb la intenció d'obrir i fer més respirable els barris, però el diseny "dur" de ciment no ajuda a crear espais públics "amigables" i cómodes per a incentivar la vida i convivència veïnal.

El model de seguretat que aplica el consistori barceloní tampoc ha fet millorar la situació. La major presència policial no ha acabat amb la deliqüència, tant autóctona com forània i la sensació de inseguretat ha augmentat, i més policia en certs punts no fa si no traslladar el problema a altres carrers. No nomès pels furts i la venda de droga, si no tambè per les baralles cada cop més habituals. I això pot voler dir que les mesures socials d'integració i d'actuació per erradicar la pobresa tampoc estant funcionant. L'obertura de narcosales és necessària però cal tambè un programa d'acompanyament de les situacions personals que fins ara s'ha demostrat insuficient. Està molt bè construir un hotel de luxe a la plaça del Raval, però més necessari era edificar vivenda de protecció social i equipaments de barri. L'ajuntament te un pressupost massa alt per a maquillar la ciutat de cara al turisme i dedica un % molt escàs a benestar social. i al final això es paga amb l'augment del conflicte i malestar social.

I qui acaba penjant les pancartes??

Evidentment que els veïns i veïnes estan queixojos per el deteriorament del barri, però d'alguna manera havien acceptat que el fet de viure a Ciutat Vella comportava inconvenients. La queixa s'ha fet més visible amb la nova "classe" d'habitants del barri. Els "pijos" als que es referia la veu cridanera d'aquesta matinada. Gent que venim de barris més benestants, com l'Eixample, que decidim viure a Ciutat Vella per a combinar millor la nostre pretesa imatge de "bobos": bohemis burgesos". Ens queixem de tot i moltes vegades arribant a un punt d'intol.lerància classista. I identifiquem "digne" amb "maco", "cool" o "fashion" i ens molesten les botigues decrèpites, les iaies amb bata pel carrer i els captaires.

Un barri digne no només ha de significar maquillar els carrers sino garantir una vida digne dels veïns i veïnes, no només la dels nous vinguts "pijos" sino també la del yonki que trobem a la plaça del Rei, la de l'àvia que viu en un cinqué d'un edifici sense ascensor, la del jove que paga un lloguer de 700€ per un pis de 30m, la del turista que trepitja amb il.lusió per primer cop la ciutat, la del noi marroquí que ha arribat amb pastera i que no li donem cap oportunitat... en definitiva, un barri per a tots i totes!