¿Unión o vergüenza europea?

GARA > Idatzia > Jo puntua

¿Unión o vergüenza europea?

Victoria Mendoza
Psicoterapeuta

Los inmigrantes estamos aquí huyendo de las guerras y la miseria que ustedes, políticos europeos, han provocado en nuestros países. Nos negamos a ser los esclavos del siglo XXI y no somos criminales, por lo que pedimos rectifiquen su «Directiva de la Vergüenza»

Es necesario e importante que los inmigrantes hablemos en primera persona, que seamos los protagonistas de nuestras reivindicaciones, que tomemos la iniciativa para denunciar la conculcación de nuestros derechos, que no nos dejemos engañar por aquellos políticos que presumen de ética y moral en las instituciones.
Los políticos han tenido la oportunidad de pronunciarse ante el Parlamento acerca de la «Directiva de Retorno», mejor conocida como la «Directiva de la Vergüenza» y esto nos da una buena oportunidad a los inmigrantes de saber realmente, quién nos apoya o quién nos sentencia, quiénes son los que nos criminalizan y quiénes dejan en total desamparo a millones de inmigrantes que quedan sujetos a estas leyes racistas, excluyentes, discriminadoras y totalmente injustas.

Hoy queda manifiesta y clara la expresión de representantes políticos, españoles, franceses y vascos ante el Parlamento, votando a favor de esta absurda Directiva, y a partir de hoy, los inmigrantes podemos comprobar y reafirmar la enorme hipocresía de nuestros políticos cuando nos hablan de derechos humanos. Podemos comprobar con nombres y apellidos, saber claramente qué partidos políticos han apoyado esta Directiva y por tanto, ¿qué explicación nos darán ahora, con qué mentiras éticas se van a explicar o nos intentarán convencer de que no hay racismo en la Unión Europea, de que no hay leyes injustas en el trato hacia los inmigrantes?
Hace poco vi en el telediario la enorme y pesada máquina que viajaba rumbo al Golfo de México para saquear nuestro petróleo, ¿quién la construye y paga? ¿quiénes se repartirán nuestro petróleo? No me queda claro, como tampoco me queda claro por cuánto tiempo vamos a soportar saqueos, invasiones y guerras.

Hay también noticias de huelgas y manifestaciones en diferentes sectores: sanidad, transporte y pesca los más recientes. El alto índice de paro, bajos y desproporcionados salarios en comparación con el alza de precios de productos de primera necesidad, una caduca ley de derechos laborales son la proyección de la mala administración y las malas gestiones políticas que nos llevan a un desorden y caos social. A la vez, estas manifestaciones de protesta son la esperanza de que los ciudadanos reaccionan, reivindican y se coordinan en su lucha social y política.

Es también esperanzador ver que los inmigrantes comenzamos a protestar y a pronunciarnos en contra de sus absurdas e injustas leyes de inmigración y sus nada éticas medidas carcelarias y militares hacia nosotros.

Los inmigrantes estamos aquí huyendo de las guerras y la miseria que ustedes, políticos europeos, han provocado en nuestros países. Nos negamos a ser los esclavos del siglo XXI, no somos delincuentes ni criminales, sino personas con derechos, por lo que pedimos corrijan y rectifiquen su «Directiva de la Vergüenza» y paren de inmediato los saqueos y guerras que nos obligan a emigrar en pésimas e injustas condiciones impuestas en y por una supuesta Unión Europea.

http://www.directivadelaverguenza.org/

EL QUE HA PASSAT HA ARRUÏNAT LA POCA CREDIBILITAT DE LA CLASSE POLÍTICA CATALANA

S'ha de pensar en la pròxima crisi

Narcís Prat

Catedràtic d'ecologia (UB)

http://www.pratrdvall.org/

Un bon amic meu que viu a Dénia em va dir fa anys que la gestió de la sequera s'ha de preparar quan els embassaments estan plens, perquè quan estan buits les decisions es prenen precipitadament i el risc de fracàs és enorme.Això és el que ha passat a Catalunya els últims mesos. Hem fracassat com a gestors de la sequera per no haver-hi pensat prou abans i actuar amb moltes presses quan ja no hi havia remei.

ENCARA QUE l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia treballat els últims tres anys per millorar la sostenibilitat del cicle de l'aigua, incentivant l'estalvi industrial i domèstic, o en la millor utilització dels aqüífers, no ha elaborat encara un verdader pla de sequera per a Catalunya. Ens hem refiat excessivament de l'aplicació d'un decret de sequera que és clarament insuficient.En aquesta sequera sorgeix un clar guanyador, a qui s'ha de felicitar pel seu comportament: són els ciutadans de Catalunya, que han donat múltiples exemples de conscienciació davant de la possible falta d'aigua i han portat el consum individual a cotes d'estalvi mai vistes fins ara, demostrant que ells sí que sembla que creguin en la nova cultura de l'aigua (NCA).Però l'exemple ciutadà s'ha vist defraudat per una política erràtica de tot l'espectre polític del país, incloent-hi des de l'actitud infantil (pueril, gairebé diria jo) de no voler pronunciar la paraula transvasament, fins a l'ocultació de les mesures que es volien implementar (el transvasament de l'Alt Segre) i la negació que havia estat planificat malgrat les evidències, o la insistència d'altres en el transvasament del Roine quan quedava clar que no servia per a aquesta sequera.

TOT PLEGAT ha incidit en la pèrdua de la ja escassa credibilitat de la classe política catalana, que hauria de tenir l'autoestima per terra. I encara més: que una decisió tan important com realitzar el minitransvasament de l'Ebre es prengui en un despatx de Madrid, per suggeriment d'una empresa a un director general, sense el coneixement del mateix Govern de Catalunya, ja indica que els nostres polítics no han entès el fons de la NCA, per a la qual les decisions tècniques són injustificables sense la participació dels ciutadans afectats.Finalment, l'establiment de la taula nacional de la sequera tampoc va ser una solució, ja que l'Administració hi intentava defensar un minitransvasament que a principis de maig ja quedava clar que no era necessari com havien vaticinat alguns il.lustres climatòlegs del país. Al final, sant Pere (o la Verge de Montserrat) han arreglat amb les pluges un embolic del qual ningú acabava de saber com sortir-ne. Realment no podem estar gaire satisfets de com han funcionat les coses en aquesta sequera. ¿N'aprendrem per a la següent?El tema clau per al futur és saber si els partidaris de la nova cultura de l'aigua poden demostrar que es pot construir un model alternatiu al de la cultura de l'oferta que aquí, a Catalunya, significa defensar sense reserves el transvasament del Roine o la construcció de les dessaladores que facin falta.Però aquest és un fals debat que requereix una reflexió prèvia. ¿Acceptem que l'aigua sigui un element clau del desenvolupament i per tant pugui ser limitant d'algunes activitats o bé considerem l'aigua com un recurs sectorial al servei d'altres activitats i per tant s'ha de portar d'on sigui i com sigui?

DOS ALTS càrrecs de la Generalitat van defensar a la taula de la sequera aquesta última opció, i la política global del Govern de Catalunya segueix aquesta trajectòria (el pla d'infraestructures, els plans territorials). En aquest escenari, ¿és possible que els defensors d'aquest des- envolupament sostingut puguin pensar a portar a la pràctica una política de l'aigua per a Catalunya basada en la NCA? O sigui, ¿podem fer una política per embotir un milió de persones més a la regió metropolitana de Barcelona sense que es fonguin els ploms i les aixetes deixin de rajar?

Aquesta és una pregunta clau per la qual el Govern de Catalunya no sembla que tingui una resposta clara i tampoc comuna entre les diverses conselleries. El meu suggeriment és que preguntin als ciutadans, que els animin a participar en el debat i a buscar solucions consensuades. Probablement tindrien una bona sorpresa, ja que la ciutadania té una visió molt més moderna i sostenible del país que ells mateixos.

Penso que encara queda molt espai per al desenvolupament d'un model sostenible de la gestió de l'aigua a Catalunya. Encara es pot estalviar més, la reutilització de l'aigua no ha fet altra cosa que començar, hem redescobert les aigües pluvials i el seu possible potencial per a temps de crisi i tenim noves tecnologies per recuperar aqüífers o dessalar aigua. Amb tot plegat, i amb el disseny d'un bon centre de transferència d'aigües al Segre i al Ter per a moments de crisi, podríem arribar a desenvolupar un model de gestió sostenible del cicle de l'aigua basada en la NCA, sempre que al mateix temps desenvolupem una nova cultura de l'energia i del territori.

Estem al segle XXI i necessitem polítics i gestors d'aquest segle, no ens interessen les solucions ni aquells que van promocionar la cultura de l'oferta del segle XX. Si per a la pròxima sequera no hem solucionat aquest repte, probablement tornarem a fer el ridícul. Pensem, doncs, ara, abans que es buidin els embassaments una altra vegada.

El Periódico.CAT

S'ha de pensar en la pròxima crisi

APOSTASIA COL.LECTIVA

Apostasia col•lectiva a Sants (Barcelona)

El col•lectiu "Nosaltres Marxem", impulsat per veïns del barri de Sants de Barcelona, en la seva tasca de difusió d'ideals democràtics, laics i progressistes, ha organitzat una campanya d'apostasia col•lectiva que tindrà el seu acte central:

el dia 29 de maig a les 19h. al local "Espai Obert"

c/Violant d'Hongria, 71

amb la col•laboració d'Ateus de Catalunya-UAL.

Convidem a tothom que vulgui apostatar a afegir-se a aquesta iniciativa.Pensem que les creences i els ritus religiosos i també l'ateisme, s'han de moure dins l'àmbit estrictament personal. El fet religiós no ha de ser motiu de d'especulació, mercadeig o manipulació per part de ningú. Ara bé, com a conseqüència de l'actitud pública de la jerarquia eclesiàstica, hem decidit apostatar de forma col•lectiva.

Contacte:

info@nosaltresmarxem.cat

http://www.nosaltresmarxem.cat/

Xedes 605072664

Sònia 654238604

17 MAIG: DIA INTERNACIONAL CONTRA L'HOMOFÒBIA

El 17 de maig: dia internacional contra l'homofòbia

Sabies que la homoxexualitat no és una malaltia?

El 17 de maig de 1990, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l'homosexualitat de la seva llista de trastorns mentals. Aquesta acció va contribuir a acabar amb més d'un segle d'homofòbia mèdica.


Qui és la OMS?

La OMS és l'autoritat directiva i coordinadora de l'acció sanitària en el sistema de les Nacions Unides. És la responsable d'ocupar una funció de lideratge en els assumptes sanitaris mundials, configurar l'agenda de les investigacions en salut, establir normes, articular opcions de política basades en l'evidència, donar suport tècnic als països i vigilar les tendències sanitàries mundials

CON SU MISMO ENDEUDAMIENTO

Con su mismo endeudamiento



¡Qué querés que te diga!
Mis problemas de adaptación al siglo XXI van en aumento (y recién empieza)
¿No seré realmente un marciano?

¿Qué me pasa?
Que sigo sin entender algunas costumbres de los humanos.
No entiendo por ejemplo a los que compran y compran, gastan y gastan… y no saben si podrán pagar (en realidad me preocupan los que saben de antemano que no podrán pagar).

Sí… acá estoy otra vez transitando en sentido contrario por la autopista.
Acá voy otra vez a contramano en mi viejo camión tratando de convencerlos de que los que circulan mal son los diez mil autos que se me vienen encima.

Me estoy poniendo verde y se me paran las antenitas porque me duele, me alarma y me entristece el endeudamiento de los terrícolas.
Aclaremos… no me refiero al consumo de los países desarrollados que ahítos, llenos, desbordantes de euros o petróleo encuentran en las compras la mejor manera de vivir sus vidas.
Allá ellos.
Aclaremos… hablo de los muchachos --y no tan muchachos-- de los países superarrollados que sin una moneda en sus bolsillos agujereados resuelven comprar sus plasmas, renovar sus computadoras, cambiar sus celulares y actualizar su vestuario.

¡Claro que tienen derecho!
Pero alguien debería avisarles que esas campañas de publicidad tan bien pensadas, tan estudiadas por expertos en comunicación y marketing no son para ellos.

Alguien debería avisarles que eso fue pensado para las sociedades donde las necesidades básicas están cubiertas.

Alguien debería avisarles que es inmoral que nos hagan creer que necesitamos comprar lo que ellos necesitan vender.

Alguien debería avisarles que esos tipos han dedicado millones de dólares para aprender a engañarnos y que siguen estudiando cómo estafarnos sin que nos demos cuenta.

Deberíamos avisarles en la escuela, cuando todavía son chicos; cuando aceptan ir a misa y vacunarse sin cuestionarlo, que intentarán violarlos ni bien sepan prender la tele.
¡Que los violarán, apenas lleguen al control remoto!
¡Que el marketing será la ropa que usarán hasta el día de su muerte (cajón y cementerio privado incluido)!
¡Deberíamos usar las escuelas para eso!
¡Deberíamos aflojarle un poco al germinador y a los números primos!


Texto completo en http://marcianoduran.com.uy/


Marciano Durán - 2008- Abril

Este material es de libre distribución para fines no lucrativos.
Para su difusión por cualquier vía se solicita especialmente la no alteración de sus contenidos

NO A L'EXPERIMENTACIÓ A ANIMALS

ACCIÓ PER EVITAR LA TALA DE LES ALZINES DEL TIBIDABO I LA BARONESSA

Quatre activistes s'enfilen a alzines del Tibidabo per evitar la seva tala
LAMALLA.NET / AGÈNCIES (laMalla.net)

Quatre activistes de l'Assemblea en Defensa Activa de Collserola s'han enfilat avui a algunes de les alzines del parc d'atraccions del Tibidabo. L'objectiu és reclamar la paralització de la tala d'alzines al parc i la suspensió de les obres d'instal·lació d'una muntanya russa. Mentrestant, el tribunal Superior de Justícia s'ha de pronunciar sobre la denúncia de la plataforma SOS Tibidabo, que considera que l'Ajuntament ha començat les obres abans del termini legal.

Tres o quatre grups d'activistes han intentat accedir al recinte del parc d'atraccions per diferents punts i quatre persones han aconseguit burlar els guardes de seguretat i enfilar-se i lligar-se a arbres. La resta continua a les portes del parc d'atraccions, on demanen amb una pancarta: "No a la retallada de Collserola", segons els Mossos d'Esquadra.Tal com ha explicat l'entitat, els activistes canviaran d'actitud fins que hi hagi un compromís per detenir la tala de l'alzinar, que s'ha iniciat aquesta setmana. La Plataforma SOS Tibidabo ha portat a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la tala d'alzines del del Tibidabo per considerar que l'Ajuntament de Barcelona, que preveu construir allà una nova muntanya russa, ha iniciat els treballs abans del termini legal.Encara que el consistori barceloní ha afirmat que "només" es talaran 58 exemplars d'alzines, SOS Tibidabo diu que són 250 els arbres que desapareixeran.Per compensar la tala de les alzines, la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, va assegurar que es trasplantaran vuit dels exemplars i que es plantaran altres 190.

Fa poc més d'una setmana uns 60 membres de l'Assemblea en Defensa Activa de Collserola van protestar al vestíbul de la Direcció General del Medi Natural per la gestió d'aquest espai metropolità, a punt de ser declarat Parc Natural.

L'Assemblea compta amb el suport de més de vuitanta entitats ecologistes, veïnals i excursionistes.La baronessa Thyssen, Carmen Cervera, ja ha anunciat que s'encadenarà a una de les alzines per manifestar la seva indignació i intentar evitar la tala dels arbres.

IMPORTÀNCIA DELS VALORS REPUBLICANS

16/4/2008 LA RODA // ElPeriódico

Importància dels valors republicans

Josep Maria Terricabras

El 77è aniversari de la fallida República Catalana proclamada per Francesc Macià em dóna ocasió de referir-me als anomenats "valors republicans", que van néixer a la Roma clàssica --Ciceró n'és un dels noms--, que van ser oblidats fins que van ressuscitar amb el Renaixement, que van inspirar gran part de la guerra civil anglesa i de les revolucions nord-americana i francesa, i que, encara avui, degudament revisats, poden ajudar els humans a viure amb més dignitat.La defensa dels valors republicans va més enllà de la defensa de la república com a forma d'Estat: és una declaració a favor de la ciutadania, que no és merament administrativa o retòrica, sinó que consisteix en l'exercici efectiu dels valors de la llibertat i la igualtat. Teòricament, això avui gairebé ho accepta tothom. En la pràctica, pocs. Perquè hi ha moltes formes de republicanisme, tal com n'hi ha també moltes de liberalisme.Justament avui dia, en una època de liberalisme dominant, sovint galopant, és bo de recordar que, en la seva versió conservadora, el liberalisme entén la llibertat com la manca d'intervenció de l'Estat; d'aquí ve que, per a aquesta mena de liberals --freqüent entre els poderosos i entre els que aspiren a ser-ho--, com menys lleis hi hagi, millor, perquè això els deixa més marge per a la seva llibertat, encara que la dels altres en quedi malmesa. La idea republicana de llibertat és ben diferent: la llibertat no significa que algú --sobretot l'Estat-- no intervé en la meva vida, sinó que jo no sóc una persona sotmesa, que no estic en situació d'esclavatge o de depen- dència, que no estic a mercè dels altres. Des d'aquest punt de vista, les lleis poden ser la millor garantia de la llibertat, la millor manera de lluitar contra l'arbitrarietat, el caciquisme i la injustícia en tots els terrenys.Certament, això és el que hem d'acabar decidint: si volem ser súbdits o volem ser ciutadans. El súbdit té la llibertat del sotmès. El ciutadà aspira a la llibertat del que se sap igual, del que pot decidir sobre la seva vida. Ser republicà hauria de ser exigent, com ho és ser ciutadà.

REFLEXIONS, PERCEPCIONS I EVIDÈNCIES

REFLEXIONS, PERCEPCIONS I EVIDÈNCIES

Can Rosell de Subirats, 04 d'abril de 2008

Pere Vendrell i Lajusticia

Iniciativa per Catalunya Verds ha de potenciar el seu perfil roig en detriment, una mica, del verd.

Estic profundament satisfet dels resultats electorals sorgits de les passades eleccions generals celebrades el passat diumenge dia 9 de març. Em dirèu ingenu, però en José Luis Rodríguez Zapatero m'inspira confiança. A part de què ha complert la majoria de les promeses electorals efectuades en la campanya de les eleccions del 2004, estic convençut de què és un home de molt bones intencions. Aprofundint en la meva esmentada ingenüitat, segurament ratllant el cofoïsme i el proselitisme, m'atreveixo a afegir què és un dels pocs polítics que desprèn una mirada neta, honesta i que, malgrat el pragmatisme i possibilisme imposat en la major part per la tirania inevitable i tossuda de la realitat, continùa impregnat d'un visible idealisme per a canviar les coses i té molt clar la direcciò en que les vol transformar. Crec que té molt clara la política que vol dur a terme i que l'Estat Espanyol és i serà plural i divers en el futur o no serà. Tinc la percepciò de què al començament d'aquesta legislatura, a part de continuar desenvolupant lleis de flagrant contingut social, endegarà projectes de llei i iniciatives de marcat calat social, algunes d'elles ja desgranades en la passada pre-campanya, campanya i en l'ùltim programa electoral.

Tot seguit, m'agradaria donar el meu humil punt de vista sobre la següent qüestiò: tinc la impresiò que a en José Luis Rodríguez Zapatero, a priori, li haguès agradat fer un pacte de govern estable amb IU-ICV. Però a causa que els resultats de la coalició d’esquerres han estat tant minsos, s’ha vist obligat a buscar, explorar d’altres possibilitats i/o alternatives de pacte. La meva preferencia, tenint en compte l’actual distribuciò numèrica del Congrès dels Diputats, seria un pacte estable amb el PNV i mirar d’aconseguir acords puntuals amb IU-ICV, BNG i ERC.

I per acabar, constatar una evidència extreta del resultat de les últimes eleccions generals: que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) aglutina i representa, entre d’altres sectors, a una part important de l’eix vertebrador del catalanisme polític i progresista d’aquest paìs. No hi tinc cap dubte!. Una de les evidències que s’està posant de relleu cada vegada més i que, malhauradament, sembla que va inherent a l’espècie humana des dels seus orìgens, és que l’èsser humà ha estat, és, i sembla que ho continuarà èssent pels segles dels segles, un llop per a l’èsser humà!.

TRANSVASAMENT D'AIGUA DEL SEGRE

Transvasament d’aigua del Segre

http://www.ecologistesenaccio.org/catalunya

El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, acaba d’anunciar a Lleida que de persistir les actuals condicions climatològiques, entrarà en servei a la tardor un tub que transvasarà agua de la conca del Segre a la del Llobregat a través d’una galeria de serveis del Túnel del Cadí. El conseller ha matitzat que aquest transvasament d’aigua seria d’un màxim de 1,5 m3/s, duraria vuit mesos i el tub es desmantellaria un cop entri en funcionament la desalinizadora del Prat de Llobregat.

Recordem que el Govern va aprovar amb data 3 d’abril de 2007 el Decret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió dels recursos hídrics com a mesura de prevenció per tal d’assegurar al màxim els usos de l’aigua per a l’abastament de la població davant l’escenari de sequera que es preveia per al 2007. Onze mesos després estem a les portes que es decreti l’estat d’emergència al sistema Ter-Llobregat, que abasta d’aigua tota l’entitat metropolitana de Barcelona on és concentra la major part de la població de Catalunya. En estat d’emergència, es generalitzen, davant la manca de recursos hídrics, les restriccions a tots els usos per garantir l’abastament per al consum humà amb caràcter prioritari, tal i com marca el Reial Decret-Llei 4/2007, de 13 de abril, pel que es modifica el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

Davant aquesta situació en aquests moment d’emergència, Ecologistes en Acció de Catalunya considera que ha de prevaldre el subministrament d’aigua per a boca davant qualsevol altra consideració d’acord amb la Llei d’Aigües, però Ecologistes en Acció de Catalunya lamenta profundament la manca de previsió del Govern de Catalunya aquests darrers anys que, omplint-se la boca de Nova Cultura de l’Aigua, ha mantingut la política de la oferta per sobre de la de la demanda que tant predicaven en les seves campanyes electorals els grups polítics que constitueixen l’Entesa.

Tot i que els indicadors de la sequera han estat inexorables durant aquest any passat, el govern ha potenciat el model de creixement urbanístic basat, majoritàriament, en habitatges unifamiliars amb jardins i piscines, altament consumidors d’aigua- més d’un 30% de consum d’aigua superior al dels habitatges plurifamiliars -i no ha dut cap tipus d’acció per modernitzar l’agricultura.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que la lluita antitransvasament de l’Ebre, que en el seu moment era garant d’obtenció de vot, no ha estat res més que això, un argument electoralista que s’ha abandonat a l’arribar al Govern. La gestió de l’aigua no és una qüestió d’una Conselleria: és un afer de Govern que cal emprendre transversalment des de totes les Conselleries, especialment la d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. I no cal oblidar que el mon municipal, acostumat a deixar en mans privades la gestió de l’Aigua, ha fet ben poc per aturar el creixement de consum d’aigua. Es compten amb els dits de la ma els municipis que tenen en vigor ordenances d’estalvi i ús eficient de l’aigua i tot i rebre subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua, ben pocs són els municipis que dediquen fons municipal a promoure l’ús eficient de l’aigua. Com ja vam manifestar en un comunicat emès en motiu del dia mundial de l’aigua, Ecologistes en Acció de Catalunya considerem que les empreses concessionàries d’aigua que fan gestió de l’aigua, tant en alta com en baixa, ha de ser responsables de la reducció de les pèrdues de xarxa als valors màxim que la tecnologia permet, (al voltant del 7% lluny del 20% que es dona en bona part de la xarxa catalana). Per reduir les pèrdues de les xarxes de conducció d’aigua exigim l’aplicació, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, de canons de l’aigua, que similars al que paguen els ciutadans, gravés proporcionalment la quantitat d’aigua gestionada tant per les empreses en alta com en baixa i que “estimularia” les empreses subministradores a recuperar l’aigua que ara deixen escapar.

Ecologistes en Acció de Catalunya entén que cal, també, que siguin les administracions municipals les primeres en responsabilitzar-se de polítiques exemplificadores en totes les instal•lacions que d’ella depenen. Sovint el conjunt d’edificis municipals, rec i d’altres despeses poden arribar a suposar un consum no menyspreable en el total dels sectors consumidors. Però la realitat és que sovint el consum d’aigua no està monitoritzat i es valora en termes econòmics i no ambientals. És patètic que les administracions local demanin a la ciutadania estalvi d’aigua quan no apliquen els principis d’estalvi i ús eficient de l’aigua en les seves pròpies instal•lacions. I ho és més encara, que els plans de contingència siguin elaborats per les pròpies empreses privades que gestionen la distribució de l’aigua en baixa del municipi.

Per últim, Ecologistes en Acció de Catalunya exigeixi abans de transportar ni un metre cúbic d’aigua d’una altra conca, transparència en l’ús del l’aigua per part dels municipis que la rebran, fent públic quines mesures emprenen per a fer-ne un ús eficient, no sigui que aquest transvasament d’urgència que es planteja, i al qual Ecologistes en Acció hi estaria d’acord si fos per a l’ús de boca i en situació d’emergència, vagi acompanyat de pèrdues en xarxa, desídia municipal alhora de gestionar l’aigua o deixar-la en les mans privades que la gestionen, i un creixement continuat de les construccions amb jardí i piscina durant aquests vuit mesos de subministrament aliè.

Ecologistes en Acció de Catalunya reclama, un cop més, l’aplicació de tarifes progressives que gravin els consums elevats d’aigua i, durant la sequera, especialment durs en aquells cassos en que es sobrepassin els 120l/persona, dia, una quantitat més que suficient per a garantir la sanitat i els serveis bàsics de la ciutadania.