diumenge, 6 d’abril del 2008

REFLEXIONS, PERCEPCIONS I EVIDÈNCIES

REFLEXIONS, PERCEPCIONS I EVIDÈNCIES

Can Rosell de Subirats, 04 d'abril de 2008

Pere Vendrell i Lajusticia

Iniciativa per Catalunya Verds ha de potenciar el seu perfil roig en detriment, una mica, del verd.

Estic profundament satisfet dels resultats electorals sorgits de les passades eleccions generals celebrades el passat diumenge dia 9 de març. Em dirèu ingenu, però en José Luis Rodríguez Zapatero m'inspira confiança. A part de què ha complert la majoria de les promeses electorals efectuades en la campanya de les eleccions del 2004, estic convençut de què és un home de molt bones intencions. Aprofundint en la meva esmentada ingenüitat, segurament ratllant el cofoïsme i el proselitisme, m'atreveixo a afegir què és un dels pocs polítics que desprèn una mirada neta, honesta i que, malgrat el pragmatisme i possibilisme imposat en la major part per la tirania inevitable i tossuda de la realitat, continùa impregnat d'un visible idealisme per a canviar les coses i té molt clar la direcciò en que les vol transformar. Crec que té molt clara la política que vol dur a terme i que l'Estat Espanyol és i serà plural i divers en el futur o no serà. Tinc la percepciò de què al començament d'aquesta legislatura, a part de continuar desenvolupant lleis de flagrant contingut social, endegarà projectes de llei i iniciatives de marcat calat social, algunes d'elles ja desgranades en la passada pre-campanya, campanya i en l'ùltim programa electoral.
Tot seguit, m'agradaria donar el meu humil punt de vista sobre la següent qüestiò: tinc la impresiò que a en José Luis Rodríguez Zapatero, a priori, li haguès agradat fer un pacte de govern estable amb IU-ICV. Però a causa que els resultats de la coalició d’esquerres han estat tant minsos, s’ha vist obligat a buscar, explorar d’altres possibilitats i/o alternatives de pacte. La meva preferencia, tenint en compte l’actual distribuciò numèrica del Congrès dels Diputats, seria un pacte estable amb el PNV i mirar d’aconseguir acords puntuals amb IU-ICV, BNG i ERC.
I per acabar, constatar una evidència extreta del resultat de les últimes eleccions generals: que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) aglutina i representa, entre d’altres sectors, a una part important de l’eix vertebrador del catalanisme polític i progresista d’aquest paìs. No hi tinc cap dubte!. Una de les evidències que s’està posant de relleu cada vegada més i que, malhauradament, sembla que va inherent a l’espècie humana des dels seus orìgens, és que l’èsser humà ha estat, és, i sembla que ho continuarà èssent pels segles dels segles, un llop per a l’èsser humà!.

1 comentari:

CARLES LLORENS ha dit...

Bè, amic Pere.

Amb la primera frase ja trobem el teu principal argument per haver-te enamorat d'en ZP.

Una esquerra no pot deixar de banda cap de les seves potes ideològiques: perfil roig, verd i violeta. Nomès que n'abandoni una ja ho deixeria de ser. Els tres perfils es sustenten mutuament i accentuar un més que els altres és impossible, ja que minvarien tots alhora.

Veig que aquest no és el teu concepte d'esquerra i per això entenc, i respecto, el teu cameo amb el PSOE.

Carles Llorens