LA MALA EXCUSA DEL VOT ÚTIL

La mala excusa del vot útil

Josep Maria Terricabras

En els darrers mesos s'ha estès la impressió que l'abstenció o el vot en blanc seran més grans que mai a les eleccions de diumenge vinent. A més dels abstencionistes nats i dels indecisos habituals, aquesta vegada hi pot haver molts senyals de distància i de crítica estrictament polí- tics, volgudament militants. S'ha de respectar, és clar, la decisió de cadascú perquè votar és un dret, no una obligació. Ara bé, tot i compartir moltes crítiques i força des- encís, lamento que la reflexió polí- tica no es tradueixi en vots clars i precisos.Algú em dirà que, segons per qui voti, no sabré què li passarà al meu vot. Francament, això no ho sabré mai, voti per qui voti, com a mínim no en tindré cap garantia total. Els guanyadors, fins i tot els que tenen majories absolutes --i sobretot ells--, sempre fan després el que volen. Per això estaria bé que es controlés amb rigor el compliment de les promeses i de les expectatives electorals. Però, mentre això no passa --i no crec que acabi passant mai--, no em puc pas quedar a casa ni em puc mostrar indecís, perquè llavors jo mateix em faig irrellevant, inútil. El vot és la meva manera de dir cap on vull que es vagi. Al capdavall, el vot només és un instant en el meu compromís cívic, que té molts altres moments per a la protesta, la proposta i el debat. De fet, a l'urna, no solament diposito un vot de confiança a un partit, sinó que adquireixo, o renovo, un compromís amb mi mateix.Per això em resulta tan xocant que els partits m'invitin al "vot útil". ¿No és útil qualsevol vot? ¿De debò accepten els representants del poble que hi ha vots inútils? ¿Com pot ser que el meu vot sigui útil si amb ell faig més forta una formació que no m'agrada prou? ¿Es tracta potser d'un vot que resultarà sobretot útil a aquell que em vol ensarronar? Que cada partit s'espavili sol i tingui els vots que ha pogut merèixer per la feina de quatre anys. En política, allò que és realment útil és tenir un projecte i treballar-hi a favor, tant si després es guanya com si es perd. No em sembla recomanable un vot útil que distreu i confon.

EL VALOR DEL VOT EN BLANC

El valor del vot en blanc

Josep Maria Espinàs
09/02/2008

De cara a les eleccions del 9 de març --falta un mes-- sembla que es va estenent la idea que una bona decisió és votar en blanc. D'entrada, no sé per què, però no em fa gaire gràcia que ho proposin alguns polítics que han ocupat llocs importants precisament gràcies als vots a favor, i que ara s'han retirat. Però, sobretot, demanar el vot en blanc no té, segons el meu punt de vista, cap valor positiu en les actuals circums- tàncies.Votar en blanc és un dret. Està clar. Com no votar. Com votar un partit o un altre. Però, sense ser un politòleg, m'atreveixo a fer una distinció: el vot en blanc, que és una opció personal, crec que no és una bona opció per a la nostra democràcia.Per una raó que em sembla clara: votar en blanc és en la pràctica votar a favor del partit que guanyi les eleccions, sigui quin sigui. Per molts vots blancs que surtin de les urnes, el tan argumentat càstig no existirà. ¿Càstig a qui? ¿Al mateix partit, al qual el ciutadà vol mostrar d'aquesta manera el seu disgust a l'opció que li agradava? No ho entenc. Votant en blanc, ¿no dóna carta blanca a l'adversari? (Perillosa abstenció, penso, per a la salut democràtica).Entre amics i parents es pot quedar molt bé dient: "Jo voto en blanc". Això dóna un agradable protagonisme davant dels qui han anat disciplinadament a votar els seus i s'acredita un mèrit davant dels qui s'han quedat passivament a casa.Entenc perfectament el vot en blanc, i el respecto --per sort, encara ens queda la llibertat de votar el que en sembli-- però no el veig com una lliçó. O almenys no el veig com una lliçó eficaç, i si una lliçó no és eficaç el mestre perd el temps i fracassa.Perquè el vot en blanc no paralitza res ni tampoc construeix res. Sentir-se identificat amb un partit i votar en blanc estaria bé si quedés públicament clar que "jo sempre he votat el partit A però ara no hi estic d'acord". Això sí que es podria considerar una lliçó. Una crítica constructiva. Però el vot en blanc no se sap ni qui l'ha posat a l'urna, ni per què.També seria interessant si absolutament tots els vots fossin en blanc. Seria una sotragada per als polítics i faria pensar. Però això també és impossible. De manera que votar en blanc vol dir "vosaltres mateixos, ja us ho fareu" i, efectivament, els partits grans ja s'ho faran.